Dues són les qüestions principals que analitza el Tribunal Suprem, en la sentència de 13 de maig de 2021; si és possible aprovar la retribució de l’administrador en un moment diferent a l’inici de l’exercici i si aplica el deure d’abstenció per conflicte d’interessos a un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal.

Quant a la primera qüestió, hem de contextualitzar que l’acord impugnat i que tracta l’assignació a l’Administradora d’una retribució corresponent a l’exercici de 2015 es va adoptar el dia 16 de desembre de 2015, pràcticament esgotat el referit exercici.

En primera instància el jutjat mercantil estima la impugnació d’aquest acord, perquè aprecia que la junta de 16 de desembre de 2015 no podia fixar la retribució amb caràcter retroactiu per a aquest exercici 2015. No obstant això, el Tribunal Suprem raona de manera contrària, quan resol que “la fixació inicial no necessàriament ha de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar”, així com “el rellevant és que la junta presti la seva autorització o conformitat durant aquest exercici”. Per això, entén possible que es fixi la retribució de l’administrador durant l’exercici social, sense necessitat de que aquesta tingui lloc a l’inici d’aquest.

Quant a la segona qüestió, aquesta és, si un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal, ha d’abstenir-se de votar en l’aprovació de la seva remuneració, la sentència de l’Audiència estableix que “existeix un conflicte d’interès en la Senyora Lucía com a sòcia perquè l’acord ara impugnat li “concedeix un dret”, per la qual cosa, de conformitat amb el que es preveu en l’article 190.1.c TRLSC no podia exercir el seu dret a vot a través de AYSEL INVESTMENT, S.L.U. (societat de la qual Lucía és sòcia única) i, en deduir les seves participacions en el capital social pel còmput de la majoria no s’hauria adoptat l’acord”.

El Tribunal Suprem reafirma el pronunciament de l’Audiència en quant a l’extensió del deure d’abstenció de la societat AYSEL. Resolt l’Alt Tribunal que en el present cas no concorre pròpiament el supòsit de la lletra c) de l’article 190.1 LSC – aquest és, que el soci no podrà exercitar el dret de vot corresponent a les seves accions o participacions quan es tracti d’adoptar un acord que tingui per objecte alliberar-li d’una obligació o concedir-li un dret – perquè “la concessió de drets o l’extinció d’obligacions s’han de sotmetre al deure d’abstenció quan se situïn en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat. L’aprovació del sou que com a directora general ha cobrat l’administradora en aquest exercici 2015 i en els tres anteriors, és una qüestió que està més enllà del pur àmbit del contracte de societat.”

No obstant això entén d’aplicació l’article 190.3 LSC, que reverteix la càrrega de la prova a la demandada. En aquest sentit, entén no provada la falta de lesió de l’interès social i la raonabilitat de l’acord, perquè l’augment de sou no es correspon amb l’assumpció de noves responsabilitats com a directora general doncs aquestes, entén el Tribunal, se solapen amb les d’Administradora.