La Direcció General de Tributs, a través de la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques, ha declarat, en la seva recent consulta vinculant de 28 de maig de 2021 que, els costos de connexió a Internet assumits pel teletreballador en 2020 no poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball.

Qüestió plantejada

La consultant manifesta que, durant 2020, ha teletreballat des de casa seva, havent-li facilitat l’empresa l’ordinador i el monitor, havent de costejar la treballadora les despeses de connexió a internet.

Es pregunta el següent: les referides despeses poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació dels seus rendiments nets de treball?

Normativa aplicable

La Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques (organisme integrat en la Direcció General de Tributs) al·ludeix a l’art. 19.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a la resolució de la consulta:

“Tindran la consideració de despeses deduïbles exclusivament els següents:

a) Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

b) Les detraccions per drets passius.

c) Les cotitzacions als col·legis d’orfes o entitats similars.

d) Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i amb el límit que reglamentàriament s’estableixi.

e) Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.

f) En concepte d’altres despeses diferents de les anteriors, 2.000 euros anuals. (…)

Amb tot això, reconeix la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques que, d’acord amb el precepte esmentat anteriorment, “les despeses referides per la consultant no tindrien la naturalesa de despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball, al no estar incloses aquestes despeses dins de les despeses deduïbles que el referit article estableix d’una forma taxativa”.

A més, segons el parer d’aquest organisme, l’import genèric de 2.000 euros anuals previst en l’apartat f) del reiterat precepte, “es realitza amb l’objectiu d’incloure en ell aquelles despeses de difícil especificació, quantificació o justificació o no inclosos en els expressament establerts en el citat art. 19 de la Llei de l’Impost, que corresponen directament o indirectament a l’obtenció dels rendiments de treball”.