El Suprem anul·la un SWAP: Caixa Espanya no va informar la seva clienta dels riscos que realment assumia
“D’haver conegut les característiques essencials del producte contractat i els riscos inherents a aquest, no l’hauria subscrit”. És el pronunciament del Magistrat-Jutge de la Sala civil del Tribunal Suprem en la seva recent Sentència de 18 de maig de 2021, que resol el recurs de cassació interposat per la mercantil que va contractar el swap.
Al novembre de 2007, la mercantil consumidora va subscriure un contracte denominat “Collar coste Cero con Barrera Forward Desactivante del Cap”, que constituïa una permuta financera, amb un import nominal de 4.000.000 d’euros. Des de la liquidació corresponent a gener de 2010 i fins a la data de venciment, totes les liquidacions van resultar negatives per al client i positives per al banc, resultant un saldo final a favor d’aquest últim de 286.454,03 euros.
Per la representació de la mercantil consumidora es va interposar demanda demanant la nul·litat, o subsidiàriament l’anul·labilitat, del contracte subscrit. En concret, fonamentava la seva pretensió en l’absència o error en el consentiment, dol, vulneració dels drets dels consumidors i usuaris, i conflicte d’interessos entre l’entitat financera i la demandant.
Subsidiàriament, demanava que es declarés la resolució del contracte per l’incompliment de la demandada de les seves obligacions contractuals de diligència, lleialtat i informació, i incompliment de la seva obligació d’assessorar i informar en la compra del producte objecte del litigi.
En primera instància el Jutjat núm. 7 de Palència va estimar l’acció d’anul·labilitat del contracte de permuta financera subscrit, acceptant l’error en el consentiment, essencial i excusable, havent de procedir les parts a la recíproca restitució de les liquidacions practicades a conseqüència de l’aplicació del contracte declarat nul. A més, en opinió del Magistrat Jutge, no es va complir amb l’estàndard mínim d’informació, al no haver-se explicat de manera clara el préstec al qual suposadament es vincula l’operació, ni com opera la cobertura del risc de pujada de tipus d’interès, ni tampoc quins són els elevats riscos que assumeix el client.
En segona instància es va declarar caducada l’acció d’anul·labilitat per error de vici en el consentiment donat el transcurs de 4 anys des de la primera liquidació, la qual cosa va causar que la mercantil consumidora interposés l’esmentat recurs de cassació.
S’addueix en la demanda que el termini de l’acció ha de computar-se des de la consumació del contracte, la qual cosa en el cas d’actuacions va ser l’11 d’octubre de 2012, data de l’última liquidació.
Doncs bé, la Sala civil del TS, en el fonament de dret quart de la recent sentència,
recorda que l’específica qüestió relativa al còmput del termini de l’acció d’anul·labilitat per vicis del consentiment en els contractes de swaps, en el seu moment controvertida, ja ha estat definitivament resolta per l’Alt Tribunal en el seu STS 89/2018, de 19 de febrer.
“En els contractes de swaps o ‘cobertura d’hipoteca’ no hi ha consumació del contracte fins que no es produeix l’esgotament o l’extinció de la relació contractual, per ser llavors quan té lloc el compliment de les prestacions per totes dues parts i l’efectiva producció de les conseqüències econòmiques del contracte. (…)
Així, estimant-se no transcorregut el termini de quatre anys entre la data de venciment del swap (11 d’octubre de 2012) i la interposició de la demanda (11 de juny de 2016), segons el parer del TS, en el cas d’actuacions, “s’ha infringit el que es disposa en l’art. 1301 del CC en la seva aplicació per l’AP, la qual cosa condueix al fet que el recurs de cassació hagi de ser estimat”.
Com es desprèn de línies anteriors, la Sala civil del TS estima el recurs de cassació
interposat per la mercantil consumidora, deixa sense efecte la sentència dictada per la Secció Primera de l’AP de Palència i confirma la sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 de Palència, mentre va estimar la demanda formulada, rebutjant els arguments de l’entitat bancària demandada.