Denominem habitualment “plusvàlua municipal” a l’Impost sobre l’Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (“IVVTNU”) desenvolupat en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març). Mitjançant aquest impost els Municipis recaptaven sobre les transmissions d’immobles gravant l’increment de valor que s’havia produït en la part del terreny durant els anys de tinença d’aquest.

El Tribunal Constitucional ha publicat una nota anticipant la pròxima Sentència que emetrà resolent una qüestió d’incostitucionalitat plantejada pel TSJ d’Andalusia. Queda pendent conèixer tots els detalls d’aquesta Sentència i, per tant, quin serà l’abast i efectivitat definitiu.

De moment el TC ha avançat que “són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment.

Aquesta era una crítica que es feia històricament al precepte ja que el mètode de càlcul de la Base Imposable poc tenia a veure amb l’augment real del valor de l’immoble i, per tant, no reflecteix “capacitat econòmica” (article 31 Constitució) del contribuent.

Caldrà esperar a la part dispositiva completa per a poder determinar amb exactitud quines possibilitats haurà de recurs a partir d’ara i quina possibilitat tindran els contribuents de reclamar les plusvàlues pagades en aquests últims 4 anys.

Quedem a l’espera de poder accedir a la Sentència definitiva i els mantindrem informats una vegada hàgim analitzat les possibilitats de recurs que es derivin d’aquesta.