El passat dia 1 de gener de 2023 va entrar en vigor la nova Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, per a poder adaptar el marc jurídic a la nova realitat esportiva, amb èmfasi en l’àmbit social, volent impulsar la igualtat i diversitat, inclusió, presència de la dona en aquest sector; i laboral dels esportistes. Aquesta nova llei reconeix l’activitat física i l’esport com a dret de tota la ciutadania, orientant-se a la seva garantia i gaudiment ple i eficaç.

Com ja anticipàvem aquesta llei intenta articular-se potenciant la igualtat real amb una major atenció a la dona. Atén també als drets LGTBI+, amb intenció d’eliminar qualsevol classe de discriminació i que la pràctica de l’esport es pugui realitzar de manera segura amb ple respecte al principi d’igualtat. Així mateix, la llei avança en la promoció de l’esport inclusiu i practicat per persones amb discapacitat, tenint com a objectiu que la integració de totes les persones esportistes en estructures organitzatives comuns sigui una eina de cohesió, amb participació en els òrgans de gestió i de govern i facilitar la integració de totes les persones esportistes sota la mateixa federació.

Un element fonamental i prioritari d’aquesta llei son les persones que practiquen esport en tots els nivells, i prioritza regular el seu estatus, els seus drets i obligacions i garantir l’estabilitat personal durant tota la carrera esportiva.

S’incorpora la definició de persona esportista, esportista professional i esportista no professional. Es defineix com a professional aquell que té una relació establerta amb caràcter regular i es dedica voluntàriament a la pràctica esportiva per compte i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució, estant subjecte a la relació laboral especial prevista en l’Estatut de Treballadors i està afiliat al seu corresponent règim de la Seguretat Social. I com a esportista no professional, aquell que es dedica a la pràctica esportiva en l’àmbit d’una entitat, però no manté relació laboral amb aquesta i percep, com a màxim, la compensació de les despeses que li suposa aquesta pràctica.

També es defineix en l’àmbit de federació esportiva a l’esportista de competició i esportista de no competició, a més d’esportista ocasional i inclou també, la definició dels esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment i es determina a quina Administració Pública competeix la qualificació.

Una modificació que és també d’especial interès és la desaparició de l’exigència dels clubs de transformar-se en societat anònima esportiva (SAD) per a la seva participació en competicions oficials. La raó d’aquesta exigència es va introduir a la Llei de 1990 amb la finalitat de impedir alts índex d’endeutament dels clubs, no obstant això, amb el temps s’ha demostrat la ineficàcia d’aquest model. En conseqüència aquesta nova llei opta per la flexibilitat, possibilitat la participació tant a clubs com a societats anònimes esportives. S’elimina també la garantia d’aval (del 15%) que es preveia en l’anterior llei de 1990, perquè donats els nous mecanismes de control financers això resulta innecessari.

A més, la nova llei permet que les associacions i sindicats d’esportistes amb legitimació per a negociar convenis col·lectius puguin representar a les persones esportistes en els procediments contemplats en els articles 171 i 189 del Text refós de la Llei Concursal, quan el concurs afecti a una entitat que tingui contractades persones esportistes professionals.

En els convenis col·lectius dirigits a les persones esportistes professionals estaran legitimats per a negociar les organitzacions sindicals constituïdes en cada modalitat o especialitat esportiva que hagin estat designades majoritàriament per les seves persones representades a través de votació personal, lliure, directa i secreta.