Després de les sentències contradictòries en primera i segona instància es pronuncia el Tribunal Suprem, a la seva Sentència d’1 de març de 2021, sobre si la venta forçosa de la finca arrendada implica l’extinció de l’arrendament.

Com diu l’alt Tribunal, el cas requereix resoldre si, “adjudicada a la SAREB la propietat de l’habitatge arrendat en un procediment d’execució hipotecària, és possible considerar vigent un vincle contractual arrendatici entre l’entitat actora i els demandats, de tal manera que justifiqués una pretensió pecuniària de reclamació de les rendes d’un subsistent contracte de lloguer d’habitatge; o si, per contra, es troben els demandats, després de l’adjudicació de l’habitatge a l’entitat actora i extingit l’arrendament concertat amb l’anterior propietari, en situació de precari, posseint l’habitatge litigiós per mera condescendència del seu nou titular, al quedar extingit ipso iure el contracte d’arrendament que constituïa el títol justificant de l’ocupació de la cosa arrendada pels demandats i del qual naixia, com a justa contraprestació, el dret a la percepció del preu del lloguer”.

És la interpretació de l’article 13.1 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), amb les seves modificacions per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges i el Reial Decret Llei 7/2019, d’1 de març de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, la que suscita la controvèrsia jurídica, article que estableix que “si durant la durada del contracte el dret d’arrendador quedés resolt per alienació forçosa derivada d’una execució hipotecària, quedarà extingit l’arrendament”.

En el present cas, el Tribunal Suprem entén extingit el contracte i, amb això, la possibilitat de l’actora per a fundar la demanda de reclamació de les rendes en aquest contracte.

Quant a la justificació, el Tribunal dicta la seva sentència en base a la redacció de la LAU aplicable al contracte d’arrendament en qüestió, doncs aplica la redacció modificada per la Llei 4/2013 i no la més actual, aquesta és, la duta a terme pel Reial Decret Llei 7/2019. Això és important perquè, com recorda el Tribunal:

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 26 de novembre (entrada en vigor de la LAU actual) i el 5 de juny de 2013, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 6 de juny de 2013 i el dia 5 de març de 2019, davant un procediment d’execució hipotecària s’entendrà extingit el contracte.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats posteriorment al 6 de març de 2019, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys o set anys respectivament, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.