El Tribunal Constitucional declara nul·les part de les disposicions corresponents a la Llei de Catalunya 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge en la sentència del 10 de març de 2022. Aquesta Llei regula la moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, quan es destinin a residències permanents i se situïn en àrees de mercat tibant. Les condicions a les quals està subjecte un contracte d’arrendament d’aquestes característiques són les següents: el preu del lloguer no pot sobrepassar el preu de referència d’un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. Si el preu de l’anterior contracte era menor al de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà ser superior al preu acordat per aquest últim, això és, si l’habitatge ha estat arrendat en els últims cinc anys. No obstant, si el preu anterior es trobava per sobre de l’índex de referència, el preu d’aquest nou contracte s’haurà de reduir com a mínim al valor de l’esmentat índex.

El Ple ha estimat parcialment per unanimitat el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular contra diversos preceptes de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, en entendre que es produeix una invasió per part de la comunitat autònoma de Catalunya en les competències de l’Estat identificades en l’article 149.1.8 de la Constitució. En aquest, s’atribueix a l’Estat la facultat de fixar les bases de les obligacions contractuals i de definir els criteris d’ordenació general en el sector de contractació privada dins dels territoris autonòmics que posseeixin legislació pròpia.

Segons el TC els articles declarats inconstitucionals i nuls són el 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera. Amb aquesta sentència el Tribunal procura instaurar un escenari homogeni pels principis regidors de les obligacions contractuals constituint així un mercat únic, per al que són necessàries unes categories generals aplicables per igual i que es comparteixin en tot el territori Espanyol.

Finalment, la sentència limita els efectes de la seva declaració d’inconstitucionalitat, desencadenant-se aquests “pro futur”, perquè no alterin a les situacions jurídiques consolidades, amb la finalitat de mantenir el principi de seguretat jurídica i, en conseqüència, l’equilibri en les relacions contractuals ja formalitzades.