Please rotate
your device

La nova Llei de l’esport

El passat dia 1 de gener de 2023 va entrar en vigor la nova Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, per a poder adaptar el marc jurídic a la nova realitat esportiva, amb èmfasi en l’àmbit social, volent impulsar la igualtat i diversitat, inclusió, presència de la dona en aquest sector; i laboral dels esportistes. Aquesta nova llei reconeix l’activitat física i l’esport com a dret de tota la ciutadania, orientant-se a la seva garantia i gaudiment ple i eficaç.

Com ja anticipàvem aquesta llei intenta articular-se potenciant la igualtat real amb una major atenció a la dona. Atén també als drets LGTBI+, amb intenció d’eliminar qualsevol classe de discriminació i que la pràctica de l’esport es pugui realitzar de manera segura amb ple respecte al principi d’igualtat. Així mateix, la llei avança en la promoció de l’esport inclusiu i practicat per persones amb discapacitat, tenint com a objectiu que la integració de totes les persones esportistes en estructures organitzatives comuns sigui una eina de cohesió, amb participació en els òrgans de gestió i de govern i facilitar la integració de totes les persones esportistes sota la mateixa federació.

Un element fonamental i prioritari d’aquesta llei son les persones que practiquen esport en tots els nivells, i prioritza regular el seu estatus, els seus drets i obligacions i garantir l’estabilitat personal durant tota la carrera esportiva.

S’incorpora la definició de persona esportista, esportista professional i esportista no professional. Es defineix com a professional aquell que té una relació establerta amb caràcter regular i es dedica voluntàriament a la pràctica esportiva per compte i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució, estant subjecte a la relació laboral especial prevista en l’Estatut de Treballadors i està afiliat al seu corresponent règim de la Seguretat Social. I com a esportista no professional, aquell que es dedica a la pràctica esportiva en l’àmbit d’una entitat, però no manté relació laboral amb aquesta i percep, com a màxim, la compensació de les despeses que li suposa aquesta pràctica.

També es defineix en l’àmbit de federació esportiva a l’esportista de competició i esportista de no competició, a més d’esportista ocasional i inclou també, la definició dels esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment i es determina a quina Administració Pública competeix la qualificació.

Una modificació que és també d’especial interès és la desaparició de l’exigència dels clubs de transformar-se en societat anònima esportiva (SAD) per a la seva participació en competicions oficials. La raó d’aquesta exigència es va introduir a la Llei de 1990 amb la finalitat de impedir alts índex d’endeutament dels clubs, no obstant això, amb el temps s’ha demostrat la ineficàcia d’aquest model. En conseqüència aquesta nova llei opta per la flexibilitat, possibilitat la participació tant a clubs com a societats anònimes esportives. S’elimina també la garantia d’aval (del 15%) que es preveia en l’anterior llei de 1990, perquè donats els nous mecanismes de control financers això resulta innecessari.

A més, la nova llei permet que les associacions i sindicats d’esportistes amb legitimació per a negociar convenis col·lectius puguin representar a les persones esportistes en els procediments contemplats en els articles 171 i 189 del Text refós de la Llei Concursal, quan el concurs afecti a una entitat que tingui contractades persones esportistes professionals.

En els convenis col·lectius dirigits a les persones esportistes professionals estaran legitimats per a negociar les organitzacions sindicals constituïdes en cada modalitat o especialitat esportiva que hagin estat designades majoritàriament per les seves persones representades a través de votació personal, lliure, directa i secreta.

Noves mesures en matèria d’arrendament

El Reial Decret Llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat que va entrar en vigor el 28 de desembre del passat any adopta una sèrie de mesures, dins del denominat “escut social” que afecten els arrendaments d’habitatges i que relacionem a continuació:


1.- Limitació extraordinària de l’actualització de rendes en arrendaments d’habitatge fins al 31 de desembre de 2023.


La regulació s’aplica a aquells habitatges subjectes a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, a més, la normativa també fa una distinció entre aquells arrendadors que són grans tenidors, és a dir persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters; i aquells que no.

Per als grans tenidors, l’increment serà el que resulti del nou pacte entre les parts, no podent excedir la variació anual del IGC (índex de garantia de competitivitat) a data d’aquesta actualització. De no haver-hi pacte, l’increment serà el d’aquesta mateixa limitació.

Per als petits arrendadors, l’increment de la renda serà el nou pactat entre les parts. En absència de nou pacte, l’increment no podrà ser superior a la variació anual del IGC a data d’aquesta actualització. No obstant això, ha de tenir-se en compte que en aquest cas preval el pacte, per la qual cosa, encara que en la majoria dels casos el màxim de pujada sigui la variació anual del IGC, és possible que, si totes dues parts estan conformes, la pujada sigui superior.

Sent el límit extraordinari IGC, ha de tenir-se en compte que, per la regulació d’aquest, quan aquest superi l’objectiu a mitjà termini d’inflació anual del Banc Central Europeu, que és un 2%, aquest és el que s’haurà de prendre com a valor de referència. Pel que, amb la regulació esmentada, l’increment de la renda del lloguer, en la majoria dels casos, no podrà superar l’esmentat 2%.

2.- Suspensió de desnonaments i llançaments fins al 30 de juny de 2023.


Així mateix, es modifica el Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, de manera que es prorroga fins al 30 de juny de 2023 la suspensió extraordinària del desnonament o llançament per trobar-se els demandats en una situació de vulnerabilitat econòmica que els impossibiliti trobar una alternativa residencial per a si i per a les persones amb les quals convisqui. Això, (i.) tant en casos de desnonaments per manca de pagament o fi del contracte d’arrendament (ii.) com en casos d’ocupants sense títol (això és, precaristas o okupes), si bé en aquest últim suposat únicament si el titular de l’immoble ocupat és persona física o jurídica titular de més de deu habitatges.

Assenyalar no obstant que, d’acord amb aquesta ampliació del termini de suspensió, s’ha ampliat també el termini perquè els propietaris puguin sol·licitar l’obtenció de compensacions que venen a pal·liar en certa manera el perjudici ocasionat als propietaris/arrendadors. Tal sol·licitud podrà presentar-se fins al 31 de juliol de 2023.


3.- Pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.
Aquesta únicament es permet a aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei 29/1994, que, des de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2022 fins al 30 de juny de 2023, finalitzi el període de pròrroga obligatòria previst en l’article 9.1, o el període de pròrroga tàcita de l’article 10.1, la referida Llei 29/1994, se’ls podrà, havent estat sol·licitat prèviament per l’arrendatari, aplicar una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament de sis mesos des de la data de finalització, havent-se d’aplicar els termes i condicions que s’establien ja en aquest contracte.
Aquesta pròrroga haurà de ser acceptada per l’arrendador, tret que s’hagin fixat altres termes o condicions per acord entre les parts, o quan l’arrendador hagi comunicat en els terminis i condicions de l’article 9.3 de la Llei 29/1994, la necessitat d’ocupar l’habitatge arrendat per a destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars establerts en l’esmentada regulació.
Ha de tenir-se present que durant aquesta pròrroga extraordinària pot actualitzar-se la renda conforme als termes establerts en el contracte, encara que això dins de les limitacions del Reial decret llei 6/2002 de 29 de març.