Previsiblement a partir del dia 15 d’abril, es permetrà a empreses i autònoms ajornar o fraccionar deutes amb Hisenda de fins a 50.000 euros sense necessitat d’aportar aval o garantia.
En l’actualitat aquest límit es troba establert en 30.000 euros en l’Ordre HAP/2178/2015, de 9 d’octubre. L’objectiu és actualitzar aquest llindar perquè sigui més concorde a la realitat econòmica actual.
Encara que aquesta mesura no és definitiva ja que encara es troba en fase de tramitació, es preveu la seva entrada en vigor a partir del pròxim dia 15 d’abril de 2023 sense efectes retroactius.
Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.
Categoria: Sense categoria
Ajornaments sense garanties fins a 50.000 euros
Justificació del valor dels immobles
El passat 23 de gener, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem dictava Sentència que aporta rellevants novetats fixant doctrina sobre l’aplicació del nou valor de referència cadastral, conegut comunament com “catastrazo”.
Des de gener de 2022 va entrar en vigor el sistema de valoració d’immobles a efectes fiscals basat en valors emesos pel cadastre que parteixen de l’encreuament de dades (per zones, antiguitat, conservació, preus…). Fixant d’aquesta manera un valor estimat per a cada immoble. Aquesta estimació, el que ha suposat en la pràctica és un increment a efectes fiscals dels valors mitjans dels immobles i que l’Administració l’estigui aplicant a les regularitzacions sense considerar el valor real d’aquests immobles.
Aquesta Sentència obliga l’Administració a motivar amb fonament l’inici del procediment de comprovació de valors, justificant el motiu de l’inici, la causa i els indicis de discrepància entre els valors declarats i el valor real de l’immoble. Tot això en protecció de la presumpció establerta en l’article 108.4 de la Llei General Tributària de veracitat de les autoliquidacions, que només poden rectificar-se mitjançant prova en contra.
La Sentència estén la prohibició de qüestionar de manera immotivada la valoració realitzada pel contribuent a qualsevol actuació de comprovació de valors, amb independència del mètode de valoració utilitzat. En la comunicació d’inici d’actuacions ja deu l’Administració justificar per què no accepta el valor declarat i quin és l’indici de discrepància amb el valor real.
Així doncs, aquesta Sentència ve a aportar una certa seguretat al contribuent en un àmbit en el qual històricament s’ha vist desprotegit davant la voracitat i arbitrarietat de les actuacions de l’Administració.
Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.
Recuperació d’IVA en factures impagades
Des de l’entrada en vigor el passat 1 de gener de 2023 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023, s’ha introduït una sèrie de modificacions legals a nivell fiscal que convé analitzar.
Entre altres modificacions, s’ha simplificat el procediment per a la recuperació d’IVA repercutit i ingressat a Hisenda relatiu a crèdits de clients que finalment impaguen la factura.
• En primer lloc, es redueix el llindar de la Base Imposable a recuperar quan el deutor actua com a empresari o professional de 300 euros a 50 euros.
• Addicionalment, es permet acreditar la instància del cobrament al deutor per “qualsevol mitjà que acrediti fefaentment la reclamació del cobrament”, quan anteriorment s’exigia que es fes mitjançant reclamació judicial o requeriment notarial.
• Finalment, s’estén el termini per a realitzar aquesta modificació en la Base Imposable de tres a sis mesos una vegada declarat el crèdit com a incobrable.
Aquestes modificacions permetran que tant autònoms com empreses puguin recuperar amb major facilitat l’IVA d’aquells crèdits que han resultat impagats.
Igualment recordem que, malgrat aquestes modificacions, el procediment continua sent bastant rígid i requereix del compliment de formalismes i requisits que cal assegurar per a garantir que es recupera amb garanties aquest IVA.
Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.
La nova Llei de l’esport
El passat dia 1 de gener de 2023 va entrar en vigor la nova Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, per a poder adaptar el marc jurídic a la nova realitat esportiva, amb èmfasi en l’àmbit social, volent impulsar la igualtat i diversitat, inclusió, presència de la dona en aquest sector; i laboral dels esportistes. Aquesta nova llei reconeix l’activitat física i l’esport com a dret de tota la ciutadania, orientant-se a la seva garantia i gaudiment ple i eficaç.
Com ja anticipàvem aquesta llei intenta articular-se potenciant la igualtat real amb una major atenció a la dona. Atén també als drets LGTBI+, amb intenció d’eliminar qualsevol classe de discriminació i que la pràctica de l’esport es pugui realitzar de manera segura amb ple respecte al principi d’igualtat. Així mateix, la llei avança en la promoció de l’esport inclusiu i practicat per persones amb discapacitat, tenint com a objectiu que la integració de totes les persones esportistes en estructures organitzatives comuns sigui una eina de cohesió, amb participació en els òrgans de gestió i de govern i facilitar la integració de totes les persones esportistes sota la mateixa federació.
Un element fonamental i prioritari d’aquesta llei son les persones que practiquen esport en tots els nivells, i prioritza regular el seu estatus, els seus drets i obligacions i garantir l’estabilitat personal durant tota la carrera esportiva.
S’incorpora la definició de persona esportista, esportista professional i esportista no professional. Es defineix com a professional aquell que té una relació establerta amb caràcter regular i es dedica voluntàriament a la pràctica esportiva per compte i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució, estant subjecte a la relació laboral especial prevista en l’Estatut de Treballadors i està afiliat al seu corresponent règim de la Seguretat Social. I com a esportista no professional, aquell que es dedica a la pràctica esportiva en l’àmbit d’una entitat, però no manté relació laboral amb aquesta i percep, com a màxim, la compensació de les despeses que li suposa aquesta pràctica.
També es defineix en l’àmbit de federació esportiva a l’esportista de competició i esportista de no competició, a més d’esportista ocasional i inclou també, la definició dels esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment i es determina a quina Administració Pública competeix la qualificació.
Una modificació que és també d’especial interès és la desaparició de l’exigència dels clubs de transformar-se en societat anònima esportiva (SAD) per a la seva participació en competicions oficials. La raó d’aquesta exigència es va introduir a la Llei de 1990 amb la finalitat de impedir alts índex d’endeutament dels clubs, no obstant això, amb el temps s’ha demostrat la ineficàcia d’aquest model. En conseqüència aquesta nova llei opta per la flexibilitat, possibilitat la participació tant a clubs com a societats anònimes esportives. S’elimina també la garantia d’aval (del 15%) que es preveia en l’anterior llei de 1990, perquè donats els nous mecanismes de control financers això resulta innecessari.
A més, la nova llei permet que les associacions i sindicats d’esportistes amb legitimació per a negociar convenis col·lectius puguin representar a les persones esportistes en els procediments contemplats en els articles 171 i 189 del Text refós de la Llei Concursal, quan el concurs afecti a una entitat que tingui contractades persones esportistes professionals.
En els convenis col·lectius dirigits a les persones esportistes professionals estaran legitimats per a negociar les organitzacions sindicals constituïdes en cada modalitat o especialitat esportiva que hagin estat designades majoritàriament per les seves persones representades a través de votació personal, lliure, directa i secreta.
Noves mesures en matèria d’arrendament
El Reial Decret Llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat que va entrar en vigor el 28 de desembre del passat any adopta una sèrie de mesures, dins del denominat “escut social” que afecten els arrendaments d’habitatges i que relacionem a continuació:
La regulació s’aplica a aquells habitatges subjectes a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, a més, la normativa també fa una distinció entre aquells arrendadors que són grans tenidors, és a dir persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters; i aquells que no.
Per als grans tenidors, l’increment serà el que resulti del nou pacte entre les parts, no podent excedir la variació anual del IGC (índex de garantia de competitivitat) a data d’aquesta actualització. De no haver-hi pacte, l’increment serà el d’aquesta mateixa limitació.
Per als petits arrendadors, l’increment de la renda serà el nou pactat entre les parts. En absència de nou pacte, l’increment no podrà ser superior a la variació anual del IGC a data d’aquesta actualització. No obstant això, ha de tenir-se en compte que en aquest cas preval el pacte, per la qual cosa, encara que en la majoria dels casos el màxim de pujada sigui la variació anual del IGC, és possible que, si totes dues parts estan conformes, la pujada sigui superior.
Sent el límit extraordinari IGC, ha de tenir-se en compte que, per la regulació d’aquest, quan aquest superi l’objectiu a mitjà termini d’inflació anual del Banc Central Europeu, que és un 2%, aquest és el que s’haurà de prendre com a valor de referència. Pel que, amb la regulació esmentada, l’increment de la renda del lloguer, en la majoria dels casos, no podrà superar l’esmentat 2%.
2.- Suspensió de desnonaments i llançaments fins al 30 de juny de 2023.
Així mateix, es modifica el Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, de manera que es prorroga fins al 30 de juny de 2023 la suspensió extraordinària del desnonament o llançament per trobar-se els demandats en una situació de vulnerabilitat econòmica que els impossibiliti trobar una alternativa residencial per a si i per a les persones amb les quals convisqui. Això, (i.) tant en casos de desnonaments per manca de pagament o fi del contracte d’arrendament (ii.) com en casos d’ocupants sense títol (això és, precaristas o okupes), si bé en aquest últim suposat únicament si el titular de l’immoble ocupat és persona física o jurídica titular de més de deu habitatges.
Assenyalar no obstant que, d’acord amb aquesta ampliació del termini de suspensió, s’ha ampliat també el termini perquè els propietaris puguin sol·licitar l’obtenció de compensacions que venen a pal·liar en certa manera el perjudici ocasionat als propietaris/arrendadors. Tal sol·licitud podrà presentar-se fins al 31 de juliol de 2023.
3.- Pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.
Aquesta únicament es permet a aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei 29/1994, que, des de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2022 fins al 30 de juny de 2023, finalitzi el període de pròrroga obligatòria previst en l’article 9.1, o el període de pròrroga tàcita de l’article 10.1, la referida Llei 29/1994, se’ls podrà, havent estat sol·licitat prèviament per l’arrendatari, aplicar una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament de sis mesos des de la data de finalització, havent-se d’aplicar els termes i condicions que s’establien ja en aquest contracte.
Aquesta pròrroga haurà de ser acceptada per l’arrendador, tret que s’hagin fixat altres termes o condicions per acord entre les parts, o quan l’arrendador hagi comunicat en els terminis i condicions de l’article 9.3 de la Llei 29/1994, la necessitat d’ocupar l’habitatge arrendat per a destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars establerts en l’esmentada regulació.
Ha de tenir-se present que durant aquesta pròrroga extraordinària pot actualitzar-se la renda conforme als termes establerts en el contracte, encara que això dins de les limitacions del Reial decret llei 6/2002 de 29 de març.
Alleujament de la càrrega hipotecària de les famílies vulnerables
El dia 22 de novembre es coneixia el paquet de mesures dissenyat pel Govern juntament amb les patronals bancàries i el Banc d’Espanya, amb la intenció de mitigar l’impacte econòmic en més d’un milió de llars per la pujada de l’Euríbor.
En concret les mesures que conformen el paquet es divideixen en tres: reestructuració del deute de les llars vulnerables; alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat i millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència. D’aquesta manera els hipotecats podran triar aquella que s’ajusti en major mesura a les seves necessitats.
Reestructuració del deute de les llars vulnerables
Primerament, s’ha reforçat el Codi de Bones Pràctiques actual per als deutors hipotecaris vulnerables, sent aquests les famílies amb rendes inferiors als 25.200 euros (ingressos anuals inferiors a 3 vegades el IPREM) i un increment de l’esforç del 50%, que tinguin habitatges de fins a 300.000 euros. En aquests casos es redueix el tipus d’interès aplicable durant els 5 anys de manca en el pagament del principal de la hipoteca, modificant l’Euríbor de més del 0,25% a menys del 0,10%. Les famílies podran, a més, sol·licitar en més d’una ocasió la reestructuració del deute. Així mateix, la sol·licitud de dació de pagament de l’habitatge habitual passa a tenir un termini de 24 mesos i la sol·licitud de lloguer social en el propi habitatge a l’entitat financera s’amplia fins als 12 mesos, sent l’import màxim d’un 3% del seu valor al temps d’aprovació de la rematada per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en un procés de desnonament del seu habitatge habitual.
Una altra modificació efectuada en el Codi amb la intenció que més famílies vulnerables puguin beneficiar-se d’aquest paquet ha estat que, encara que hi hagi llars vulnerables que no se’ls hagi augmentat el 50% de l’esforç hipotecari, aquests podran acollir-se igualment al Codi, tenint en aquest cas una manca en el pagament principal de 2 anys, amb un tipus d’interès menor durant aquest període i podent ampliar el termini d’hipoteca fins a 7 anys.
Alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat.
Les famílies que podran beneficiar-se del nou Codi de Bones Pràctiques són aquelles amb una renda inferior a 29.400 euros (ingressos anuals inferiors a 3,5 vegades el IPREM), que hagin d’abonar una quota hipotecària superior al 30% de la seva renda i que se’ls hagi incrementat la càrrega hipotecària en almenys un 20%.
Les entitats financeres hauran de permetre congelar la quota fins a 12 mesos, amb una reducció de l’interès aplicable principal ajornable i ampliació del termini de préstec fins a 7 anys.
Amb aquestes mesures 700.000 famílies podran adaptar-se de manera gradual als nous tipus d’interès.
Millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència
Aquestes es conformen per les iniciatives dirigides a reduir encara més els costos de conversió de les hipoteques de tipus variable a fix i suprimir les comissions d’amortització anticipada i per conversió durant l’any 2023.
El Banc d’Espanya elaborarà una guia per a deutors hipotecaris que es trobin en dificultats i augmentarà el seguiment de l’aplicació de tots dos codis.
Modificació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses
El passat 29 de setembre de 2022 es va publicar en el BOE la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, la qual busca fomentar la creació d’empreses i reduir els obstacles regulatoris per així augmentar la productivitat de les empreses en Espanya, així com impulsar el creixement econòmic.
La nova llei modifica la Llei de Societats de Capital, establint mesures per agilitzar la creació d’empreses. Per les societats de responsabilitat limitada es fixa la quantia d’un euro com capital mínim per a la seva constitució, en lloc d’exigir els 3.000 euros de capital social mínim que es fixaven abans de la nova llei. Com a conseqüència d’aquesta modificació, s’elimina la possibilitat de que una societat pugui constituir-se en règim de formació successiva.
A través d’aquesta nova llei de millora de la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, es modifica la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia d’Unitat de Mercat, reforçant els mecanismes de protecció de les empreses, ampliant la capacitat de legitimació i millorant la transparència en els procediments administratius, així com els mecanismes de cooperació interadministrativa. En quan a l’eliminació d’obstacles a les empreses, s’amplia el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència.
A la llei de lluita contra la morositat comercial, s’incorpora l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris y professionals en les seves relacions comercials.
La Llei 18/2022 millora les vies de finançament per promoure el creixement empresarial. Això mitjançant la flexibilització dels mecanismes de finançament alternatiu com el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc. La legislació espanyola s’adapta al règim jurídic establert a nivell europeu perquè les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar els seus serveis lliurement en tot el territori de la Unió Europea.
La Llei 18/2022, de 28 de setembre ha entrat en vigor el 19 d’octubre de 2022 amb les següents excepcions:
- El capítol V, sobre plataformes de crowdfunding ha entrat en vigor el 10 de novembre de 2022.
- L’article 12, sobre la facturació electrònica entre empresaris i professionals, produirà efectes l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari pels empresaris i professionals dels quals la facturació anual sigui superior a vuit milions d’euros. Per la resta d’empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari.
Extensió del termini de venciment dels avals sota les Línies ICO pel COVID-19
Els informem que en virtut de la Resolució de 27 de juny de 2022, de la Secretària d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, es va habilitar a l’Institut de Crèdit Oficial (d’ara endavant el “ICO”) per a subscriure amb les entitats financeres l’addenda oportuna (d’ara endavant la “Addenda”) a les línies d’avals emparades en l’article 29 del Reial decret llei 8/2020, (d’ara endavant la Línia ICO Liquiditat”) i de l’article 1 del Reial decret llei 25/2020 (d’ara endavant la “Línia ICO Inversió” i conjuntament amb la Línia ICO Liquiditat, les “Línies ICO”).
Això implica, en termes generals que al trobar-nos davant la crisi sanitària provocada pel COVID-19, es podrà sol·licitar una extensió del termini de vigència d’una operació de finançament amb aval públic sota les Línies ICO.
Així mateix, volem destacar que l’extensió de termini requereix de l’autorització de l’entitat financera ja que està subjecta als procediments interns i les polítiques de concessió i de riscos, per la qual cosa el banc pot denegar aquesta sol·licitud.
Al ser titular d’una operació amb aval públic sota les Línies ICO concedides en període de pandèmia s’hauran de complir els següents requisits:
- No estar subjecte a un procediment concursal
- Complir amb els límits de la normativa d’ajudes europees, incloent, no ser una empresa en crisi en el moment de la formalització de l’operació de finançament o a 31 de desembre de 2019.
Es podrà sol·licitar una extensió del termini de vigència de l’operació que quedarà subjecta al Marc Temporal del Règim d’Ajudes d’Estat el qual es troba regulat en la Comunicació de la Comissió CE-2020, núm. 1.863 (d’ara endavant el “Marc Temporal”), si es compleixen tots dos requisits exposats anteriorment.
Després d’aquesta extensió l’operació tindrà un termini màxim de 10 anys, des de la formalització, per a aquelles operacions que s’acullin a l’apartat 3.1 del Marc Temporal amb ajuda pública de fins a 2.300.000€ i d’un termini màxim de 8 anys, des de la formalització, per a aquelles operacions de conformitat amb l’apartat 3.2 del Marc Temporal l’import d’ajuda del qual superi aquest límit.
Cal tenir en compte que el límit de 2.300.000€ es calcularà de manera agregada per grup d’empreses i es computaran les operacions ja subjectes al règim de l’apartat 3.1 del Marc Temporal més l’import avalat de l’operació en estendre el termini i en funció del sector d’activitat en el qual operi el sol·licitant podrà ser inferior. Per tant, les operacions que estiguin per sobre del límit de 2.300.000€ (subjectes al corresponent apartat 3.2 del Marc Temporal) es renegociaran les condicions econòmiques després de l’extensió per a donar trasllat de l’increment del cost de l’aval públic.
L’extensió del termini de venciment de l’operació subjecte a l’Acord de Consell de Ministres es podrà sol·licitar només una vegada per cada operació de finançament. De totes maneres, el banc podrà a la seva discreció atorgar (o no) l’extensió en qualsevol cas, encara que el client compleixi amb tots els requisits per a aquesta.
L’intermediari financer haurà de comunicar a l’ICO l’extensió del venciment de l’operació subjacent com a màxim en el termini d’un mes de de la data de formalització d’aquesta extensió. De manera que, si faltés menys d’un mes per a la data de venciment de l’operació prèvia a aquesta extensió, no es podria formalitzar l’extensió del termini, per la qual cosa és recomanable realitzar les gestions oportunes amb suficient antelació per a evitar qualsevol tipus de problema o imprevist.
L’extensió del termini pot comportar la renegociació de les condicions econòmiques del finançament, la qual cosa es fa amb la finalitat de compensar el cost de l’aval públic.
Detall d’alguna de les últimes operacions corporatives en les quals ha intervingut Raich & López Royo en l’últim trimestre.
Raich & López Royo ha assessorat legalment als socis de la Companyia Createch360° en l’entrada en el capital d’aquesta Companyia del CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial), Inveready i Agbar.
Mitjançant el seu programa Innvierte, el CDTI, juntament amb la companyia Agbar i Inveready han arribat a un acord amb els socis de Createch Solutions, S.L. (Createch360°) per a entrar en el capital d’aquesta companyia.
Createch360° és una companyia que té un equip multidisciplinari, amb especialistes en intel·ligència computacional i processos de tractament d’aigua, constituïda l’any 2016 a Vic (Barcelona). L’empresa es dedica a optimitzar els processos dins de la indústria de l’aigua, tan per a aplicacions municipals com industrials. L’activitat de la Companyia es fonamenta en el desenvolupament i explotació d’una plataforma d’intel·ligència operativa basada en eines d’intel·ligència artificial.
Raich & López Royo ostenta la representació legal d’ABOLAFIO CONSTRUCCIONS, S.L. en el concurs de creditors presentat per aquesta Companyia.
L’empresa és una de les principals constructores del Vallès Oriental, dirigida pel constructor Xavier Abolafio.
El Concurs de Creditors ha estat declarat en el Jutjat del mercantil número 10 de Barcelona.
Les circumstàncies que han portat a l’empresa fins aquesta situació, segons al·lega la mateixa, és la crisi actual del mercat i la pujada de les matèries primeres, fet que ha impedit la seva continuïtat.
Aquest concurs de creditors s’incardina dins de la constatació de l’important augment del nombre d’aquests processos al nostre país en aquest exercici, perquè la nostra firma ha presentat 9 expedients Concursals en els últims tres mesos.
Raich & López Royo ha assessorat legalment a GEKO CLOUD, S.L. en la seva unió al grup Claranet, amb l’objectiu de continuar creixent en el mercat espanyol.
GEKO és una consultoria Cloud que col·labora en el creixement segur de les empreses que operen en Internet. Es diferencia per ser lliure d’adaptar-se a les necessitats dels seus clients, així com d’aprofundir i analitzar detingudament la seva metodologia de treball per a implementar amb èxit la seva estratègia Cloud. La filosofia del seu servei es basa en la proximitat i tracte pròxim amb els seus clients.
Claranet ha estat qui ha triat a GEKO CLOUD per a liderar de manera conjunta la unitat de negoci de Cloud Público a Espanya. Això permetrà a GEKO poder participar en projectes més complexos i de major magnitud .
Mitjançant aquesta operació GEKO CLOUD ascendirà en tots els nivells de partnership amb els principals proveïdors cloud. De manera que es podrà oferir un servei de més qualitat als clients, s’aportarà una millora en els costos dels plans de revenda i en els crèdits per a projectes pilots.
Resposta del govern a la crisis energètica conseqüència de la guerra entre Rússia i Ucraïna
Reial Decret Llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.
La protecció enfront de la crisis energètica provocada per l’actual guerra suposarà una inversió de fins a 16.000 milions d’euros en ajudes, vigents fins el 30 de juny, distribuïdes principalment entre els següents sectors: carburants, ocupació, arrendaments, ingressos mínims vitals i crèdits ICO. El present Decret, on es presenta un lot de mesures l’objectiu de les quals és donar suport als sectors més afectats pel recent conflicte entre Rússia i Ucraïna, entrarà en vigor el 31 de març i s’haurà de convalidar en els següents 30 dies.
Reducció en el cost de carburant
Es concedirà una bonificació mínima, extraordinària i temporal de 20 cèntims per litre de combustible. El Govern assumirà, entre l’1 d’abril i el 30 de juny, la reducció de 15 cèntims, juntament amb la col·laboració de les petrolieres que reduiran els 5 que resten.
Així mateix, altres companyies com Repsol o Cepsa augmentaran l’import de subvenció. Es reduiran els imports de productes com la gasolina, el gasoil A, A+, B i l’indicat per a ús marítim, els gasos liquats de petroli per a propulsió de vehicles, el gas natural comprimit liquat per a propulsió de vehicles, el gas natural liquat per a propulsió de vehicles, el Bioetanol, el Biodièsel i les mescles de gasolina amb bioetanol o de gasoil amb biodièsel.
Els que ostentin la titularitat de drets d’explotació sobre instal·lacions de subministrament de carburant, juntament amb les empreses que realitzin vendes directes a consumidors finals, podran presentar mensualment, davant l’Administració competent la sol·licitud de devolució de les bonificacions dutes a terme en el mes anterior. Així mateix, el col·laborador podrà sol·licitar a la mateixa, una bestreta a compte, per l’import màxim de la bonificació, que correspondria amb el 90% del volum mig mensual de productes, és a dir, 2.000.000 d’euros i com a mínim de 1.000 euros.
Protecció de l’ocupació
Davant els augments extraordinaris de costos energètics, s’estableix novament la privació en les empreses receptores d’ajudes directes, previstes en el Reial Decret llei 6/2022, d’executar acomiadaments objectius fins al 30 de juny de 2022. En cas de vulnerar aquesta prohibició, es procedirà a la devolució de les sumes rebudes. Igualment, per al cas de les empreses que tinguin implementades mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes establertes en l’article 47 de l’Estatut de Treballadors per raons vinculades amb la invasió a Ucraïna i que són partícips de les ajudes públiques, també aplicarà la negativa esmentada.
Límit a la revisió dels arrendaments
En matèria d’arrendaments, s’ha pactat un límit d’augment del 2% en les revisions o actualitzacions anuals dels contractes d’arrendament d’habitatge subjectes a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, entre les dates 1 d’abril i 30 de juny, ajornable si les circumstàncies bèl·liques perduren. La present mesura està subjecta a les següents condicions en funció de si el subjecte és un gran tenidor, o manca de tal condició: en referència al primer, l’augment de la renda no estarà determinat pel contracte, sinó que serà el que resulti del nou pacte entre les parts conformants de l’acord, és a dir, arrendador i arrendatari, sense que pugui excedir del resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització. En absència d’aquest nou pacte, l’increment de la renda quedarà subjecte a aquest últim límit. A tots els efectes, es considera gran tenidor, a la persona física o jurídica que ostenti la titularitat de més de deu immobles urbans o d’una superfície de més de 1.500m2 destinats a ús residencial, descartant, en qualsevol cas, els garatges i trasters.
Seguidament, en cas de no tractar-se d’un gran tenidor, l’increment de la renda consistirà en el resultant pacte entre les parts. Conseqüentment, en absència de pacte, l’increment de la renda no podrà excedir del resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització.
Pujada temporal de l’ingrés mínim vital
Un increment extraordinari en la prestació d’ingrés mínim vital serà reconegut a través de l’Institut Nacional de Seguretat Social, respecte dels mesos d’abril, maig i juny 2022, consistent en l’aplicació del 15% sobre l’import mensual, agregant els complements mensuals i descartant els imports respectius a períodes previs. D’igual manera, l’increment s’aplicarà a les sol·licituds de la mateixa prestació que no hagin estat resoltes o s’hagin presentat amb posterioritat sempre que els efectes del seu reconeixement no hagin excedit la data límit de l’1 de juny de 2022.
Ajornament dels crèdits ICO juntament amb la nova línia d’avals
El Consell de Ministres ha aprovat una nova alternativa d’avals de crèdit per valor de 10.000 milions d’euros amb la finalitat d’assumir necessitats de liquiditat a conseqüència de l’increment provisional dels preus. Es confirma l’ampliació del termini de venciment dels préstecs avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), així com el termini de carència de sis mesos respecte dels sectors majorment afectats per la crisis energètica, a saber, l’agrícola, el ramader, el pesquer, el de transports per carretera. Els crèdits subjectes a aquestes condicions podran ser atorgats fins el 31 de desembre de 2022 i posseiran una manca de 12 mesos.