Please rotate
your device

Alleujament de la càrrega hipotecària de les famílies vulnerables

El dia 22 de novembre es coneixia el paquet de mesures dissenyat pel Govern juntament amb les patronals bancàries i el Banc d’Espanya, amb la intenció de mitigar l’impacte econòmic en més d’un milió de llars per la pujada de l’Euríbor.

En concret les mesures que conformen el paquet es divideixen en tres: reestructuració del deute de les llars vulnerables; alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat i millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència. D’aquesta manera els hipotecats podran triar aquella que s’ajusti en major mesura a les seves necessitats.

Reestructuració del deute de les llars vulnerables

Primerament, s’ha reforçat el Codi de Bones Pràctiques actual per als deutors hipotecaris vulnerables, sent aquests les famílies amb rendes inferiors als 25.200 euros (ingressos anuals inferiors a 3 vegades el IPREM) i un increment de l’esforç del 50%, que tinguin habitatges de fins a 300.000 euros. En aquests casos es redueix el tipus d’interès aplicable durant els 5 anys de manca en el pagament del principal de la hipoteca, modificant l’Euríbor de més del 0,25% a menys del 0,10%. Les famílies podran, a més, sol·licitar en més d’una ocasió la reestructuració del deute. Així mateix, la sol·licitud de dació de pagament de l’habitatge habitual passa a tenir un termini de 24 mesos i la sol·licitud de lloguer social en el propi habitatge a l’entitat financera s’amplia fins als 12 mesos, sent l’import màxim d’un 3% del seu valor al temps d’aprovació de la rematada per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en un procés de desnonament del seu habitatge habitual.

Una altra modificació efectuada en el Codi amb la intenció que més famílies vulnerables puguin beneficiar-se d’aquest paquet ha estat que, encara que hi hagi llars vulnerables que no se’ls hagi augmentat el 50% de l’esforç hipotecari, aquests podran acollir-se igualment al Codi, tenint en aquest cas una manca en el pagament principal de 2 anys, amb un tipus d’interès menor durant aquest període i podent ampliar el termini d’hipoteca fins a 7 anys.

Alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat.

Les famílies que podran beneficiar-se del nou Codi de Bones Pràctiques són aquelles amb una renda inferior a 29.400 euros (ingressos anuals inferiors a 3,5 vegades el IPREM), que hagin d’abonar una quota hipotecària superior al 30% de la seva renda i que se’ls hagi incrementat la càrrega hipotecària en almenys un 20%.

Les entitats financeres hauran de permetre congelar la quota fins a 12 mesos, amb una reducció de l’interès aplicable principal ajornable i ampliació del termini de préstec fins a 7 anys.

Amb aquestes mesures 700.000 famílies podran adaptar-se de manera gradual als nous tipus d’interès.

Millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència

Aquestes es conformen per les iniciatives dirigides a reduir encara més els costos de conversió de les hipoteques de tipus variable a fix i suprimir les comissions d’amortització anticipada i per conversió durant l’any 2023.

El Banc d’Espanya elaborarà una guia per a deutors hipotecaris que es trobin en dificultats i augmentarà el seguiment de l’aplicació de tots dos codis.

Modificació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses

El passat 29 de setembre de 2022 es va publicar en el BOE la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, la qual busca fomentar la creació d’empreses i reduir els obstacles regulatoris per així augmentar la productivitat de les empreses en Espanya, així com impulsar el creixement econòmic.

La nova llei modifica la Llei de Societats de Capital, establint mesures per agilitzar la creació d’empreses. Per les societats de responsabilitat limitada es fixa la quantia d’un euro com capital mínim per a la seva constitució, en lloc d’exigir els 3.000 euros de capital social mínim que es fixaven abans de la nova llei. Com a conseqüència d’aquesta modificació, s’elimina la possibilitat de que una societat pugui constituir-se en règim de formació successiva.

A través d’aquesta nova llei de millora de la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, es modifica la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia d’Unitat de Mercat, reforçant els mecanismes de protecció de les empreses, ampliant la capacitat de legitimació i millorant la transparència en els procediments administratius, així com els mecanismes de cooperació interadministrativa. En quan a l’eliminació d’obstacles a les empreses, s’amplia el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència.

A la llei de lluita contra la morositat comercial, s’incorpora l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris y professionals en les seves relacions comercials.

La Llei 18/2022 millora les vies de finançament per promoure el creixement empresarial. Això mitjançant la flexibilització dels mecanismes de finançament alternatiu com el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc. La legislació espanyola s’adapta al règim jurídic establert a nivell europeu perquè les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar els seus serveis lliurement en tot el territori de la Unió Europea.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre ha entrat en vigor el 19 d’octubre de 2022 amb les següents excepcions:

  • El capítol V, sobre plataformes de crowdfunding ha entrat en vigor el 10 de novembre de 2022.
  • L’article 12, sobre la facturació electrònica entre empresaris i professionals, produirà efectes l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari pels empresaris i professionals dels quals la facturació anual sigui superior a vuit milions d’euros. Per la resta d’empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari.

Extensió del termini de venciment dels avals sota les Línies ICO pel COVID-19

Els informem que en virtut de la Resolució de 27 de juny de 2022, de la Secretària d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, es va habilitar a l’Institut de Crèdit Oficial (d’ara endavant el “ICO”) per a subscriure amb les entitats financeres l’addenda oportuna (d’ara endavant la “Addenda”) a les línies d’avals emparades en l’article 29 del Reial decret llei 8/2020, (d’ara endavant la Línia ICO Liquiditat”) i de l’article 1 del Reial decret llei 25/2020 (d’ara endavant la “Línia ICO Inversió” i conjuntament amb la Línia ICO Liquiditat, les “Línies ICO”).

Això implica, en termes generals que al trobar-nos davant la crisi sanitària provocada pel COVID-19, es podrà sol·licitar una extensió del termini de vigència d’una operació de finançament amb aval públic sota les Línies ICO.

Així mateix, volem destacar que l’extensió de termini requereix de l’autorització de l’entitat financera ja que està subjecta als procediments interns i les polítiques de concessió i de riscos, per la qual cosa el banc pot denegar aquesta sol·licitud.

Al ser titular d’una operació amb aval públic sota les Línies ICO concedides en període de pandèmia s’hauran de complir els següents requisits:

  • No estar subjecte a un procediment concursal
  • Complir amb els límits de la normativa d’ajudes europees, incloent, no ser una empresa en crisi en el moment de la formalització de l’operació de finançament o a 31 de desembre de 2019.

Es podrà sol·licitar una extensió del termini de vigència de l’operació que quedarà subjecta al Marc Temporal del Règim d’Ajudes d’Estat el qual es troba regulat en la Comunicació de la Comissió CE-2020, núm. 1.863 (d’ara endavant el “Marc Temporal”), si es compleixen tots dos requisits exposats anteriorment.

Després d’aquesta extensió l’operació tindrà un termini màxim de 10 anys, des de la formalització, per a aquelles operacions que s’acullin a l’apartat 3.1 del Marc Temporal amb ajuda pública de fins a 2.300.000€ i d’un termini màxim de 8 anys, des de la formalització, per a aquelles operacions de conformitat amb l’apartat 3.2 del Marc Temporal l’import d’ajuda del qual superi aquest límit.

Cal tenir en compte que el límit de 2.300.000€ es calcularà de manera agregada per grup d’empreses i es computaran les operacions ja subjectes al règim de l’apartat 3.1 del Marc Temporal més l’import avalat de l’operació en estendre el termini i en funció del sector d’activitat en el qual operi el sol·licitant podrà ser inferior. Per tant, les operacions que estiguin per sobre del límit de 2.300.000€ (subjectes al corresponent apartat 3.2 del Marc Temporal) es renegociaran les condicions econòmiques després de l’extensió per a donar trasllat de l’increment del cost de l’aval públic.

L’extensió del termini de venciment de l’operació subjecte a l’Acord de Consell de Ministres es podrà sol·licitar només una vegada per cada operació de finançament. De totes maneres, el banc podrà a la seva discreció atorgar (o no) l’extensió en qualsevol cas, encara que el client compleixi amb tots els requisits per a aquesta.

L’intermediari financer haurà de comunicar a l’ICO l’extensió del venciment de l’operació subjacent com a màxim en el termini d’un mes de de la data de formalització d’aquesta extensió. De manera que, si faltés menys d’un mes per a la data de venciment de l’operació prèvia a aquesta extensió, no es podria formalitzar l’extensió del termini, per la qual cosa és recomanable realitzar les gestions oportunes amb suficient antelació per a evitar qualsevol tipus de problema o imprevist.

L’extensió del termini pot comportar la renegociació de les condicions econòmiques del finançament, la qual cosa es fa amb la finalitat de compensar el cost de l’aval públic.

Detall d’alguna de les últimes operacions corporatives en les quals ha intervingut Raich & López Royo en l’últim trimestre.

Raich & López Royo ha assessorat legalment als socis de la Companyia Createch360° en l’entrada en el capital d’aquesta Companyia del CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial), Inveready i Agbar.

Mitjançant el seu programa Innvierte, el CDTI, juntament amb la companyia Agbar i Inveready han arribat a un acord amb els socis de Createch Solutions, S.L. (Createch360°) per a entrar en el capital d’aquesta companyia.

Createch360° és una companyia que té un equip multidisciplinari, amb especialistes en intel·ligència computacional i processos de tractament d’aigua, constituïda l’any 2016 a Vic (Barcelona). L’empresa es dedica a optimitzar els processos dins de la indústria de l’aigua, tan per a aplicacions municipals com industrials. L’activitat de la Companyia es fonamenta en el desenvolupament i explotació d’una plataforma d’intel·ligència operativa basada en eines d’intel·ligència artificial.

Raich & López Royo ostenta la representació legal d’ABOLAFIO CONSTRUCCIONS, S.L. en el concurs de creditors presentat per aquesta Companyia.

L’empresa és una de les principals constructores del Vallès Oriental, dirigida pel constructor Xavier Abolafio.

El Concurs de Creditors ha estat declarat en el Jutjat del mercantil número 10 de Barcelona.

Les circumstàncies que han portat a l’empresa fins aquesta situació, segons al·lega la mateixa, és la crisi actual del mercat i la pujada de les matèries primeres, fet que ha impedit la seva continuïtat.

Aquest concurs de creditors s’incardina dins de la constatació de l’important augment del nombre d’aquests processos al nostre país en aquest exercici, perquè la nostra firma ha presentat 9 expedients Concursals en els últims tres mesos.

Raich & López Royo ha assessorat legalment a GEKO CLOUD, S.L. en la seva unió al grup Claranet, amb l’objectiu de continuar creixent en el mercat espanyol.

GEKO és una consultoria Cloud que col·labora en el creixement segur de les empreses que operen en Internet. Es diferencia per ser lliure d’adaptar-se a les necessitats dels seus clients, així com d’aprofundir i analitzar detingudament la seva metodologia de treball per a implementar amb èxit la seva estratègia Cloud. La filosofia del seu servei es basa en la proximitat i tracte pròxim amb els seus clients.

Claranet ha estat qui ha triat a GEKO CLOUD per a liderar de manera conjunta la unitat de negoci de Cloud Público a Espanya. Això permetrà a GEKO poder participar en projectes més complexos i de major magnitud .

Mitjançant aquesta operació GEKO CLOUD ascendirà en tots els nivells de partnership amb els principals proveïdors cloud. De manera que es podrà oferir un servei de més qualitat als clients, s’aportarà una millora en els costos dels plans de revenda i en els crèdits per a projectes pilots.

Resposta del govern a la crisis energètica conseqüència de la guerra entre Rússia i Ucraïna

Reial Decret Llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

La protecció enfront de la crisis energètica provocada per l’actual guerra suposarà una inversió de fins a 16.000 milions d’euros en ajudes, vigents fins el 30 de juny, distribuïdes principalment entre els següents sectors: carburants, ocupació, arrendaments, ingressos mínims vitals i crèdits ICO. El present Decret, on es presenta un lot de mesures l’objectiu de les quals és donar suport als sectors més afectats pel recent conflicte entre Rússia i Ucraïna, entrarà en vigor el 31 de març i s’haurà de convalidar en els següents 30 dies.

Reducció en el cost de carburant

Es concedirà una bonificació mínima, extraordinària i temporal de 20 cèntims per litre de combustible. El Govern assumirà, entre l’1 d’abril i el 30 de juny, la reducció de 15 cèntims, juntament amb la col·laboració de les petrolieres que reduiran els 5 que resten.

Així mateix, altres companyies com Repsol o Cepsa augmentaran l’import de subvenció. Es reduiran els imports de productes com la gasolina, el gasoil A, A+, B i l’indicat per a ús marítim, els gasos liquats de petroli per a propulsió de vehicles, el gas natural comprimit liquat per a propulsió de vehicles, el gas natural liquat per a propulsió de vehicles, el Bioetanol, el Biodièsel i les mescles de gasolina amb bioetanol o de gasoil amb biodièsel.

Els que ostentin la titularitat de drets d’explotació sobre instal·lacions de subministrament de carburant, juntament amb les empreses que realitzin vendes directes a consumidors finals, podran presentar mensualment, davant l’Administració competent la sol·licitud de devolució de les bonificacions dutes a terme en el mes anterior. Així mateix, el col·laborador podrà sol·licitar a la mateixa, una bestreta a compte, per l’import màxim de la bonificació, que correspondria amb el 90% del volum mig mensual de productes, és a dir, 2.000.000 d’euros i com a mínim de 1.000 euros.

Protecció de l’ocupació

Davant els augments extraordinaris de costos energètics, s’estableix novament la privació en les empreses receptores d’ajudes directes, previstes en el Reial Decret llei 6/2022, d’executar acomiadaments objectius fins al 30 de juny de 2022. En cas de vulnerar aquesta prohibició, es procedirà a la devolució de les sumes rebudes. Igualment, per al cas de les empreses que tinguin implementades mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes establertes en l’article 47 de l’Estatut de Treballadors per raons vinculades amb la invasió a Ucraïna i que són partícips de les ajudes públiques, també aplicarà la negativa esmentada.

Límit a la revisió dels arrendaments

En matèria d’arrendaments, s’ha pactat un límit d’augment del 2% en les revisions o actualitzacions anuals dels contractes d’arrendament d’habitatge subjectes a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, entre les dates 1 d’abril i 30 de juny, ajornable si les circumstàncies bèl·liques perduren. La present mesura està subjecta a les següents condicions en funció de si el subjecte és un gran tenidor, o manca de tal condició: en referència al primer, l’augment de la renda no estarà determinat pel contracte, sinó que serà el que resulti del nou pacte entre les parts conformants de l’acord, és a dir, arrendador i arrendatari, sense que pugui excedir del resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització. En absència d’aquest nou pacte, l’increment de la renda quedarà subjecte a aquest últim límit. A tots els efectes, es considera gran tenidor, a la persona física o jurídica que ostenti la titularitat de més de deu immobles urbans o d’una superfície de més de 1.500m2 destinats a ús residencial, descartant, en qualsevol cas, els garatges i trasters.

Seguidament, en cas de no tractar-se d’un gran tenidor, l’increment de la renda consistirà en el resultant pacte entre les parts. Conseqüentment, en absència de pacte, l’increment de la renda no podrà excedir del resultat d’aplicar la variació anual de l’Índex de Garantia de Competitivitat a data d’aquesta actualització.

Pujada temporal de l’ingrés mínim vital

Un increment extraordinari en la prestació d’ingrés mínim vital serà reconegut a través de l’Institut Nacional de Seguretat Social, respecte dels mesos d’abril, maig i juny 2022, consistent en l’aplicació del 15% sobre l’import mensual, agregant els complements mensuals i descartant els imports respectius a períodes previs. D’igual manera, l’increment s’aplicarà a les sol·licituds de la mateixa prestació que no hagin estat resoltes o s’hagin presentat amb posterioritat sempre que els efectes del seu reconeixement no hagin excedit la data límit de l’1 de juny de 2022.

Ajornament dels crèdits ICO juntament amb la nova línia d’avals

El Consell de Ministres ha aprovat una nova alternativa d’avals de crèdit per valor de 10.000 milions d’euros amb la finalitat d’assumir necessitats de liquiditat a conseqüència de l’increment provisional dels preus. Es confirma l’ampliació del termini de venciment dels préstecs avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), així com el termini de carència de sis mesos respecte dels sectors majorment afectats per la crisis energètica, a saber, l’agrícola, el ramader, el pesquer, el de transports per carretera. Els crèdits subjectes a aquestes condicions podran ser atorgats fins el 31 de desembre de 2022 i posseiran una manca de 12 mesos.

Modificació revisió de preus en contracte d’obra pública (Reial Decret Llei 6/2022, de 29 de març)

Mitjançant el Reial Decret Llei 6/2022, de 29 de març, es modifiquen les següents seccions mitjançant la seva disposició final trenta-setena: 6.1, 7.1, 8 a) i b) i 9.1 del Reial Decret Llei 3/2022, d’1 de març, sobre les mesures per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística. A través d’aquest mateix decret, es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la qual es consoliden normes concretes respecte a la Directiva 96/71/CE i la 2014/67/UE referent al desplaçament dels conductors en el sector del transport per carretera i mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obra.

Aquesta transformació instaura un àmbit d’aplicació de la revisió de contractes més extens, per la qual cosa, als contractes que anuncien l’adjudicació, formalització o licitació publicades en la plataforma de contractació del sector públic, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei, se’ls concedirà una revisió excepcional dels preus (incloent als que estiguin en un procés de licitació, adjudicació o formalització). Així mateix,  la revisió aplicarà als contractes en els quals les clàusules administratives particulars, implantin fórmules de revisió de preus.

D’altra banda, quan el reconeixement de la revisió de caràcter excepcional posseeixi una repercussió significativa que influeixi directament en l’economia del contracte, durant el seu període d’aplicabilitat fins a la seva conclusió, considerant aquesta última, el moment en el qual es formalitza l’acta de recepció i es dispensi la pertinent certificació final. De la mateixa manera, es modifiquen els paràmetres de càlcul necessaris per a adoptar la revisió dels preus des de l’1 de gener de 2021, o des de la primera certificació, juntament amb el procediment respectiu per a estendre el termini de sol·licitud pel contractista de la revisió excepcional.

Queden modificats específicament, els articles esmentats anteriorment en els següents termes:

L’article 6.1 manifesta el reconeixement als contractistes de l’alternativa de revisar excepcionalment els preus, a condició que, sent administratius o privats, estiguin adjudicats per alguna de les entitats pertanyents al sector públic estatal i que es trobin en situació d’execució, licitació, adjudicació o formalització a la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret llei. Aquesta mateixa possibilitat, s’oferirà als contractistes en contractes públics d’obres, de caràcter administratiu o privat, que hagin estat adjudicats per alguna entitat vinculada al sector públic estatal y que el seu anunci de licitació hagi estat divulgat en la plataforma de contractes del sector públic en el termini d’un any des de la implantació del present real decret llei. Igualment, les clàusules administratives particulars han d’instaurar una fórmula de revisió de preus, sempre conforme a la condició presentada en aquest reial decret llei.

El nou apartat quart de l’article 6 estableix la negativa d’aplicació de les disposicions d’aquest a entitats del sector públic que operin en sectors el règim d’inversors els quals hagués finalitzat en els últims 9 mesos.

L’article 7.1 indica que la revisió excepcional de preus s’admetrà quan s’hagi produït un increment en el preu de compra dels materials destinats a l’execució del contracte d’obra. Aquesta alça ha d’incidir directament en l’economia del contracte al llarg de la seva aplicabilitat fins a la seva conclusió, entenent aquesta com la formalització de l’acta de recepció i l’expedició de la certificació final. La notable repercussió es considerarà existent, quan l’elevació dels preus de l’equipament siderúrgic, bituminós, l’alumini o el coure, calculats aplicant-los, la seva fórmula de revisió de preus, o en el cas de mancar d’ella, l’operació que correspongui per raó de naturalesa de les obres, sobrepassi el 5% de l’import acreditat en el contracte. Amb la finalitat de calcular la quantia d’increment, s’ha d’eliminar de la fórmula aplicable al contracte els termes que representen els components de cost diferents dels anteriorment citats i elevant el terme fix, el qual equival a la fracció no revisable del preu del contracte, en el valor dels coeficients dels termes suprimits.

Els apartats a) i b) de l’article 8 especifiquen que la quantia corresponent a la fórmula de revisió de preus del contracte d’obra serà l’augment que es dedueixi d’aplicar aquesta fórmula modificada, eliminant l’element de cost que coincideixi amb l’energia i elevant en el valor del coeficient del terme suprimit, el terme fix representat en la fracció no revisable del preu del contracte. Per tant, la suma dels coeficients mantinguts juntament amb el terme fix, constituiran la unitat. Així mateix, quan no es determini la fórmula de revisió per les clàusules administratives particulars, la quantitat serà fixada per la diferencia entre l’import certificat per l’execució anual de l’obra i el que s’hauria certificat si l’execució hagués estat autoritzada a revisar els preus. Aplicant per a tal cas la fórmula establerta en el projecte de construcció utilitzat per a la seva licitació, o en el seu defecte, el que hagués correspost al contracte entre les fórmules incloses en el Reial Decret 1359/2011, de 7 d’octubre, suprimint l’element de cost corresponent a energia i elevant en el valor del coeficient del terme suprimit, el terme fix. Aquesta disposició serà aplicable, encara que no s’hagués executat el 20% de l’import del contracte o no haguessin transcorregut dos anys des del seu perfeccionament.

L’article 1.9 exposa que la revisió de preus serà aprovada a càrrec de l’òrgan de contractació, mitjançant la sol·licitud del contractista, presentada durant la validesa del contracte i amb data anterior a l’aprovació per l’òrgan de contractació de la certificació final d’obres.

Decisió del TC sobre la inconstitucionalitat Llei 11/2020

El Tribunal Constitucional declara nul·les part de les disposicions corresponents a la Llei de Catalunya 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge en la sentència del 10 de març de 2022. Aquesta Llei regula la moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, quan es destinin a residències permanents i se situïn en àrees de mercat tibant. Les condicions a les quals està subjecte un contracte d’arrendament d’aquestes característiques són les següents: el preu del lloguer no pot sobrepassar el preu de referència d’un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. Si el preu de l’anterior contracte era menor al de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà ser superior al preu acordat per aquest últim, això és, si l’habitatge ha estat arrendat en els últims cinc anys. No obstant, si el preu anterior es trobava per sobre de l’índex de referència, el preu d’aquest nou contracte s’haurà de reduir com a mínim al valor de l’esmentat índex.

El Ple ha estimat parcialment per unanimitat el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular contra diversos preceptes de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, en entendre que es produeix una invasió per part de la comunitat autònoma de Catalunya en les competències de l’Estat identificades en l’article 149.1.8 de la Constitució. En aquest, s’atribueix a l’Estat la facultat de fixar les bases de les obligacions contractuals i de definir els criteris d’ordenació general en el sector de contractació privada dins dels territoris autonòmics que posseeixin legislació pròpia.

Segons el TC els articles declarats inconstitucionals i nuls són el 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera. Amb aquesta sentència el Tribunal procura instaurar un escenari homogeni pels principis regidors de les obligacions contractuals constituint així un mercat únic, per al que són necessàries unes categories generals aplicables per igual i que es comparteixin en tot el territori Espanyol.

Finalment, la sentència limita els efectes de la seva declaració d’inconstitucionalitat, desencadenant-se aquests “pro futur”, perquè no alterin a les situacions jurídiques consolidades, amb la finalitat de mantenir el principi de seguretat jurídica i, en conseqüència, l’equilibri en les relacions contractuals ja formalitzades.

Actius financers en l’empresa familiar

Des dels anys 90, amb l’establiment dels beneficis fiscals de l’Impost sobre el Patrimoni (“IP) i de l’Impost sobre Successions i Donacions (“ISD), es venen succeint nombroses interpretacions que perfilen l’aplicació d’aquests beneficis. La problemàtica és que tant consultes vinculants a la Direcció General de Tributs (“DGT”), com resolucions administratives i jurisprudència, han estat tan nombroses com dispars en les seves conclusions.

L’afecció dels actius a l’activitat de l’empresa és una de les circumstàncies fonamentals pel compliment dels requisits per a l’aplicació de les esmentades bonificacions i un dels criteris interpretatius més discutits. En concret, i després de diverses interpretacions doctrinals i jurisprudència, es qüestionava si els dipòsits líquids en comptes bancaris i les inversions en productes financers s’han de tenir en compte pel càlcul de la proporció entre actiu afecte i no afecte a l’activitat econòmica.

Recentment el Tribunal Suprem (“TS”), en la seva Sentència de 10 de gener de 2022, aborda el tema de nou unificant la contradictòria doctrina i donant un nou gir interpretatiu a la consideració d’unes certes participacions en fons propis d’una entitat o cessió de capitals a tercers, com a actius afectes a l’activitat.

Aquesta interpretació, en contra del criteri seguit per l’Administració, obre la porta al fet que l’afecció d’aquests actius financers hagi d’analitzar-se en cada cas particular i que no quedin exclosos d’inici del càlcul d’afecció.

En el cas concret tractat en la Sentència del Tribunal Suprem s’argumenta que “ és absolutament raonable, per tant, que la tresoreria generada per l’activitat de la societat en determinats moments pugui invertir-se en aquesta mena de productes en l’àmbit d’una raonable gestió financera”.

És a dir, en la resolució es considera que si la inversió en productes financers és necessària per a la liquiditat, solvència o gestió del patrimoni de la Companyia, ha de ser considerada com bé afecte a la seva activitat.

Un altre element clau és que, a més el Tribunal determina que la càrrega de la prova de l’afecció ha de recaure sobre l’Administració, així argumenta el Tribunal, “assumir que… és a la Inspecció de la Comunitat Autònoma a la qual correspon acreditar… que no existeix tal afectació o que la mateixa no és total o, si es vol, que alguna part d’aquestes inversions resultaven superiors a les necessitats de circulant, que es tractava d’elements patrimonials ociosos o no necessaris pel desenvolupament de l’activitat.”

Si bé, aquesta Sentència no suposa un canvi interpretatiu absolut, sí que aporta seguretat jurídica al contribuent i major coherència en l’aplicació d’una normativa que hauria de ser un incentiu a la creació empresarial i no un problema per a aquestes.

Noves restriccions aprovades per la Unió Europea en front a Rússia

Dimecres passat 23 de febrer es van adoptar per part del Consell de la Unió Europea una sèrie de normes limitatives enfront de Rússia com a reacció a les últimes decisions de Rússia de donar suport a la independència de Donetsk i Luhansk. Des de llavors la situació lamentablement ha escalat considerablement, per la qual cosa s’espera també que aquestes mesures restrictives encara s’ampliïn més.

Totes aquestes limitacions estan dirigides a limitar les operacions tant amb Rússia com amb les regions secessionistes. Aquestes limitacions afecten tan a algunes entitats russes com a determinades persones físiques d’aquests territoris.

Encara que principalment aquestes mesures afecten entitats del sector financer, energia i transport, algunes d’elles també poden afectar a operacions immobiliàries o comercials. Així doncs, la recomanació principal és, en primer lloc, identificar si alguna de les parts intervinents en l’operació o negoci que s’estigui desenvolupant té origen rus i, en segon lloc, analitzar si pot ser aplicable alguna de les limitacions en vigor.

En determinats casos es permetrà que aquestes operacions puguin seguir endavant si s’obté prèviament autorització del Govern Ucraïnès.

En cas de no respectar-se aquestes limitacions s’aplicarà el règim sancionador penal i administratiu previst en la normativa de Repressió de Contraban (Llei Orgànica 12/1995, de 12 de desembre) i la Llei de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (Llei 10/2010, de 28 d’abril).

Així doncs, aquestes mesures i les que previsiblement vindran, ens portaran a revisar amb cautela totes les relacions comercials amb els països esmentats, per a assegurar que no es veuen afectades per aquestes limitacions i, en el seu cas, poder obtenir les autoritzacions pertinents.

Com sempre els professionals de RAICH LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

Mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres

El passat dia 1 de març de 2022 el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei 3/2022 mitjançant el qual s’adopten mesures en matèria de transport de mercaderies per carretera així com mesures de caràcter extraordinari per a permetre una revisió excepcional dels preus dels contractes públics d’obres afectats per la pujada dels preus dels materials. Aquestes últimes mesures són les que abordem resumidament en aquestes línies.

Arran de l’augment de preu de les matèries primes y l’augment en la demanda hi ha hagut increments significatius en els costos, els quals eren imprevisibles en el moment de la licitació, que dificulten notablement la seva execució.

Aquest augment de costos està exclòs del risc assumible per part dels contractistes en tot contracte públic.

Perseguint una recuperació afermada, d’acord amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’executiu explica que amb aquestes mesures s’obtindrà un impacte econòmic positiu per al sector donat atès que un menor nombre de contractes es resoldran, hi haurà menys litigiositat i un major percentatge d’execució pressupostaria.

Aplicarà la norma excepcional i se li concedirà al contractista la possibilitat de revisió excepcional de preus en els contractes públics d’obres que tinguin les següents característiques:

  • Siguin administratius o privats
  • Adjudicats per qualsevol de les entitats que formin part del sector públic estatal
  • Que es trobin en execució coincidint amb l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei
  • No serà rellevant el règim jurídic que per raó temporal o de matèria s’apliqui al contracte
  • L’impacte de  l’increment del cost dels material con el siderúrgic, bituminosos, alumini o coure emprats per a l’obra adjudicatària ha de ser directe i rellevant: s’estudiarà aplicant la fórmula de revisió als imports de contractes en l’exercici 2021, i en el seu defecte, la que per la naturalesa de les obres li correspongui d’entre les fixades en el Reial Decret 1359/2011, de 7 d’octubre, excedeixi del 5% de l’import certificat del contracte en l’exercici 2021
  • Reconeixement a tots els contractes públics: tan a aquells contractes que van incloure sistemes de revisió com els que, si tenint aquesta clàusula de revisió encara no ha arribat el període adequat per a la revisió, cabrà la revisió si es compleixen els requisits esmentats.
  • Sol·licitud del contractista: El contractista disposarà del termini de dos mesos per a  presentar la sol·licitud de revisió, a comptar bé des de l’entrada en vigor del reial decret llei (2 de març de 2022), o bé des de la publicació dels índex mensuals els preus dels components bàsics de costos, relatius a l’últim trimestre de 2021, si la publicació és posterior.
  • Serà competència de l’òrgan de contractació comprovar que es reuneixen les circumstàncies establertes y que aquesta sol·licitud està acompanyada amb tota la documentació necessària.
  • La quantia de la revisió excepcional no podrà ser superior al 20% del preu d’adjudicació del contracte.

El preu de l’energia està exclòs dels elements revisables ja que s’han pres mesures al respecte com la rebaixa de l’IVA o de l’Impost Especial sobre la Electricitat, així com la suspensió de l’impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica.

El contractista tindrà l’obligació de repercutir al subcontractista la part que lo correspongui per la porció d’obra subcontractada.