Please rotate
your device

Exclusió de pèrdues de 2020 i 2021 per a la dissolució i nova moratòria concursal

La pandèmia de la COVID-19 ha implicat un greu trencament econòmic per a l’economia suposant per a moltes societats un autèntic test de resistència.

Per això, conscient de la importància de les empreses tant des del punt de vista de l’economia general com dels beneficis que aporten a la societat, el Govern ha pres cartes en l’assumpte i ha adoptat diferents mesures.

En aquest sentit, avui volem posar èmfasis en algunes de les novetats que al efecte introdueix el Reial Decret-llei 27/2021, de 23 de novembre, pel qual es prorroguen determinades mesures econòmiques per a donar suport a la recuperació.

Aquesta norma, ja en el seu preàmbul, apunta que té per objecte “proporcionar un marc de seguretat jurídica que atorgui estabilitat econòmica i faci costat a les empreses en aquesta fase de la recuperació” i per això, entre d’altres mesures, estableix “l’exclusió de les pèrdues de 2020 i 2021 als efectes de la causa de dissolució empresarial”.

Així doncs, respecte a la causa de dissolució per pèrdues contemplada en la Llei de Societats de Capital, la nova norma estableix que “ no es computaran les dels exercicis 2020 i 2021, sense que facin efecte les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net fins a la meitat del capital social, si bé aquesta excepció, tan sols operarà fins al resultat de l’exercici 2022.

Així mateix, i com a exemple, quan l’any 2023 s’aprovin els comptes de l’any 2022, serà el primer exercici en el qual ja es comptabilitzaran les eventuals pèrdues dels anys 2020 i 2021 que no haguessin estat valorades fins a la data a efectes de determinar si concorre o no causa de dissolució.

Ara bé, és important no oblidar que l’apartat 2on de l’article tercer del mateix Decret Llei 27/2021 afegeix que si en el resultat de l’exercici de 2022 existissin pèrdues que deixessin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social haurà de procedir-se a “la celebració de Junta per a procedir a la dissolució de la societat, tret que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient”.

Per altre part, no de menor rellevància resulta el règim especial de la sol·licitud de declaració del concurs de creditors.

Aquest nou règim que ve motivat per la situació de la pandèmia, i que es fixa per un període determinat, exonera al deutor que es trobi en estat d’insolvència del deure de sol·licitar la declaració de concurs, amb independència de que hi hagi o no comunicat al jutjat competent la obertura de negociacions amb els creditors per a aconseguir un acord de refinançament, un acord extrajudicial de pagaments o adhesions a una proposta anticipada de conveni”. Tot això amb efectes fins el dia 30 de juny de 2022, inclusivament.

Finalment, resulta obligat fer referència a la nova línia de concessió d’avals acordada per import total de 140.000 milions d’euros, les condicions i requisits de concessió dels quals s’establiran més endavant per acord del Consell de Ministres.

Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema.

Així  mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

El Consell de Ministres prorroga les mesures de protecció social per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica

Uns dies més tard de que el Congrés dels Diputats aprovés la Proposició no de Llei relativa a la conversió en permanents les mesures relatives a habitatge i subministraments contemplades en l’”escut social”, el Consell de Ministres celebrat el dia 26 d’octubre de 2021 ha aprovat l’acord d’ampliació, fins el 28 de febrer de 2022, de diverses mesures categoritzades com a urgents per respondre a la situació de les llars en situació de vulnerabilitat en el context de l’evolució de la pandèmia.

La pròrroga, que coincideix amb l’extensió dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, aplica a les següents mesures:

1.- L’ampliació de les mesures de protecció que es van aprovar per a aquelles llars vulnerables que s’enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual.

En aquest sentit, s’estableix la possibilitat de suspendre el procediment de desnonament (1) quan el mateix recaigui sobre una persona afectada per una situació de vulnerabilitat econòmica que la impossibiliti trobar una alternativa residencial per a si i per a les persones amb les quals convisqui i (2) quan el propietari ho sigui de més de 10 habitatges.

L’arrendatari haurà, no obstant això, acreditar la seva situació de vulnerabilitat i, posteriorment, es donarà trasllat als serveis socials corresponents perquè elaborin un informe valorant aquesta situació.

En el cas de suspendre’s el procediment de desnonament, aquest es veurà reprès a partir del 28 de febrer de 2022.

2.- S’amplia també fins el 28 de febrer de 2022 la possibilitat per a sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda sempre que l’arrendador sigui un gran tenidor o entitat pública i que la persona arrendatària d’un contracte d’habitatge habitual es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica.

3.- S’estén la possibilitat d’acollir-se a una pròrroga extraordinària d’un màxim de sis mesos per a aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual en els quals el període de pròrroga previst en l’article 9.1 o 10.1 de la Llei d’Arrendaments Urbans finalitzi entre el dia 2 d’abril de 2020 i el 28 de febrer de 2022.

La precitada pròrroga haurà de ser sol·licitada per l’arrendatari i acceptada per l’arrendador, excepte acord en contra.

4.- Per últim, es modifica el Decret Llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports, per a donar resposta a aquesta situació, adaptant importants mesures que han permès alleujar la situació de moltes llars, entre les que quals poden destacar-se les introduïdes a través del Real Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19. Entre elles les mesures ja desenvolupades com la introducció d’un període de  suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments, quan afectin a arrendataris vulnerables sense alternativa residencial; la possibilitat d’acollir-se a una pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge que finalitzin en aquest període, en els mateixos termes i condicions; en situacions de vulnerabilitat, una pròrroga o reducció del lloguer quan l’arrendatari sigui un gran tenidor; una línia d’ajudes transitòries de finançament, sobre la base d’una línia d’avals amb garantia de l’Estat a través de l’ICO, que permet cobrir el pagament de fins a sis mensualitats de lloguer; i s’ha incrementat notablement la dotació de l’actual Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, incorporant un nou programa d’ajuda i flexibilitzant la gestió del Pla perquè les comunitats autònomes puguin donar solucions, de manera àgil, a les situacions de vulnerabilitat en l’àmbit de l’habitatge.

Segons el Decret-llei 37/2020, tindran la consideració d’afectats aquells arrendadors o titulars que, “en els tres mesos següents a la data en què s’emeti l’informe dels serveis socials assenyalant les mesures adequades per a atendre la situació de vulnerabilitat acreditada facilitant l’accés de les persones vulnerables a un habitatge digne, no hagués adoptat tals mesures”.

El Tribunal Constitucional anul·la la plusvàlua municipal, definitiu?

Denominem habitualment “plusvàlua municipal” a l’Impost sobre l’Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (“IVVTNU”) desenvolupat en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març). Mitjançant aquest impost els Municipis recaptaven sobre les transmissions d’immobles gravant l’increment de valor que s’havia produït en la part del terreny durant els anys de tinença d’aquest.

El Tribunal Constitucional ha publicat una nota anticipant la pròxima Sentència que emetrà resolent una qüestió d’incostitucionalitat plantejada pel TSJ d’Andalusia. Queda pendent conèixer tots els detalls d’aquesta Sentència i, per tant, quin serà l’abast i efectivitat definitiu.

De moment el TC ha avançat que “són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment.

Aquesta era una crítica que es feia històricament al precepte ja que el mètode de càlcul de la Base Imposable poc tenia a veure amb l’augment real del valor de l’immoble i, per tant, no reflecteix “capacitat econòmica” (article 31 Constitució) del contribuent.

Caldrà esperar a la part dispositiva completa per a poder determinar amb exactitud quines possibilitats haurà de recurs a partir d’ara i quina possibilitat tindran els contribuents de reclamar les plusvàlues pagades en aquests últims 4 anys.

Quedem a l’espera de poder accedir a la Sentència definitiva i els mantindrem informats una vegada hàgim analitzat les possibilitats de recurs que es derivin d’aquesta.