setembre 2021 - Raich & López Royo

Nova llei sobre persones en situació de discapacitat

Posted on 30 de setembre de 202125 de març de 2022 by Raich & López Royo

Recentment ha entrat en vigor la Llei 8/2021 que regula els drets de les persones en situació de discapacitat.

Entre altres mesures, la nova llei introdueix nous criteris per preservar millor els drets de les persones amb discapacitat promovent la seva plena inclusió en la societat.

Precisament, la denominació tradicional “tutela” es substitueix per “suports”, un terme menys estigmatitzador i que abasta un ampli contingut en quant a la prestació de l’ajuda necessària que cada cas i situació concreta requereix.

En aquest sentit, destaca la importància que aquesta nova norma atorga als desitjos, preferències i respecte de la personalitat de totes les persones que la seva salut mental o física exigeix “mesures de suport” per l’exercici dels seus drets.

En conseqüència, d’ara endavant les persones designades per l’autoritat judicial (o en alguns casos mitjançant escriptura pública) encarregades de proporcionar aquestes mesures de suport, hauran de tenir especial consideració a la voluntat, desitjos i preferències de les persones a les qui presten ajuda.

No obstant això, l’aplicació del nou text legal planteja un dubte: què succeeix amb les persones que ja han estat incapacitades en processos anteriors a l’entrada en vigor de la nova llei?

Per a abordar aquestes situacions la pròpia llei preveu diferents disposicions, de les que destaquem les següents conclusions.

Les persones que es trobin incapacitades en qualsevol de les diferents modalitats que preveia l’anterior norma, han de sol·licitar de l’autoritat judicial la revisió de les mesures, és a dir, revisar la incapacitació que va ser acordada abans de que entrés en vigor el nou text legal.

De no instar aquesta revisió per a adaptar les antigues mesures a la nova llei, s’instarà per l’autoritat judicial d’ofici o a petició del Ministeri Fiscal en un termini màxim de tres anys.

Per tot això, des de Raich & López Royo recomanem iniciar la revisió de les mesures adoptades sota la legislació anterior per a poder-les adaptar com més aviat millor a la nova norma i propiciar així una millor garantia dels drets de les persones en situació de discapacitat.

L’aprovació de la remuneració als administradors

Posted on 24 de setembre de 202125 de març de 2022 by Raich & López Royo

Dues són les qüestions principals que analitza el Tribunal Suprem, en la sentència de 13 de maig de 2021; si és possible aprovar la retribució de l’administrador en un moment diferent a l’inici de l’exercici i si aplica el deure d’abstenció per conflicte d’interessos a un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal.

Quant a la primera qüestió, hem de contextualitzar que l’acord impugnat i que tracta l’assignació a l’Administradora d’una retribució corresponent a l’exercici de 2015 es va adoptar el dia 16 de desembre de 2015, pràcticament esgotat el referit exercici.

En primera instància el jutjat mercantil estima la impugnació d’aquest acord, perquè aprecia que la junta de 16 de desembre de 2015 no podia fixar la retribució amb caràcter retroactiu per a aquest exercici 2015. No obstant això, el Tribunal Suprem raona de manera contrària, quan resol que “la fixació inicial no necessàriament ha de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar”, així com “el rellevant és que la junta presti la seva autorització o conformitat durant aquest exercici”. Per això, entén possible que es fixi la retribució de l’administrador durant l’exercici social, sense necessitat de que aquesta tingui lloc a l’inici d’aquest.

Quant a la segona qüestió, aquesta és, si un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal, ha d’abstenir-se de votar en l’aprovació de la seva remuneració, la sentència de l’Audiència estableix que “existeix un conflicte d’interès en la Senyora Lucía com a sòcia perquè l’acord ara impugnat li “concedeix un dret”, per la qual cosa, de conformitat amb el que es preveu en l’article 190.1.c TRLSC no podia exercir el seu dret a vot a través de AYSEL INVESTMENT, S.L.U. (societat de la qual Lucía és sòcia única) i, en deduir les seves participacions en el capital social pel còmput de la majoria no s’hauria adoptat l’acord”.

El Tribunal Suprem reafirma el pronunciament de l’Audiència en quant a l’extensió del deure d’abstenció de la societat AYSEL. Resolt l’Alt Tribunal que en el present cas no concorre pròpiament el supòsit de la lletra c) de l’article 190.1 LSC – aquest és, que el soci no podrà exercitar el dret de vot corresponent a les seves accions o participacions quan es tracti d’adoptar un acord que tingui per objecte alliberar-li d’una obligació o concedir-li un dret – perquè “la concessió de drets o l’extinció d’obligacions s’han de sotmetre al deure d’abstenció quan se situïn en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat. L’aprovació del sou que com a directora general ha cobrat l’administradora en aquest exercici 2015 i en els tres anteriors, és una qüestió que està més enllà del pur àmbit del contracte de societat.”

No obstant això entén d’aplicació l’article 190.3 LSC, que reverteix la càrrega de la prova a la demandada. En aquest sentit, entén no provada la falta de lesió de l’interès social i la raonabilitat de l’acord, perquè l’augment de sou no es correspon amb l’assumpció de noves responsabilitats com a directora general doncs aquestes, entén el Tribunal, se solapen amb les d’Administradora.

L’extinció de l’arrendament després de l’adjudicació hipotecària

Posted on 22 de setembre de 202125 de març de 2022 by Raich & López Royo

Després de les sentències contradictòries en primera i segona instància es pronuncia el Tribunal Suprem, a la seva Sentència d’1 de març de 2021, sobre si la venta forçosa de la finca arrendada implica l’extinció de l’arrendament.

Com diu l’alt Tribunal, el cas requereix resoldre si, “adjudicada a la SAREB la propietat de l’habitatge arrendat en un procediment d’execució hipotecària, és possible considerar vigent un vincle contractual arrendatici entre l’entitat actora i els demandats, de tal manera que justifiqués una pretensió pecuniària de reclamació de les rendes d’un subsistent contracte de lloguer d’habitatge; o si, per contra, es troben els demandats, després de l’adjudicació de l’habitatge a l’entitat actora i extingit l’arrendament concertat amb l’anterior propietari, en situació de precari, posseint l’habitatge litigiós per mera condescendència del seu nou titular, al quedar extingit ipso iure el contracte d’arrendament que constituïa el títol justificant de l’ocupació de la cosa arrendada pels demandats i del qual naixia, com a justa contraprestació, el dret a la percepció del preu del lloguer”.

És la interpretació de l’article 13.1 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), amb les seves modificacions per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges i el Reial Decret Llei 7/2019, d’1 de març de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, la que suscita la controvèrsia jurídica, article que estableix que “si durant la durada del contracte el dret d’arrendador quedés resolt per alienació forçosa derivada d’una execució hipotecària, quedarà extingit l’arrendament”.

En el present cas, el Tribunal Suprem entén extingit el contracte i, amb això, la possibilitat de l’actora per a fundar la demanda de reclamació de les rendes en aquest contracte.

Quant a la justificació, el Tribunal dicta la seva sentència en base a la redacció de la LAU aplicable al contracte d’arrendament en qüestió, doncs aplica la redacció modificada per la Llei 4/2013 i no la més actual, aquesta és, la duta a terme pel Reial Decret Llei 7/2019. Això és important perquè, com recorda el Tribunal:

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 26 de novembre (entrada en vigor de la LAU actual) i el 5 de juny de 2013, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 6 de juny de 2013 i el dia 5 de març de 2019, davant un procediment d’execució hipotecària s’entendrà extingit el contracte.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats posteriorment al 6 de març de 2019, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys o set anys respectivament, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.

Principals novetats fiscals introduïdes per la Llei 11/2021, del 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal

Posted on 14 de setembre de 202125 de març de 2022 by Raich & López Royo

El 10 de juliol de 2021, es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, pel que s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc.

Si bé es tracta d’una norma “òmnibus” i que afecta a gran nombre d’impostos en aspectes molt diversos, destaquem les següents que considerem que poden ser de major interès i rellevància:

1.- Modificació de la regulació dels efectes de canvis de residència fiscal.

Entre altres modificacions que ajusten aquest règim, la modificació més rellevant en el cas de canvi de residència d’una entitat a un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu amb acord, és que se substitueix el règim existent d’ajornament fins el moment de la transmissió a tercers, per un règim de fraccionament per cinquenes parts anuals iguals.

2.- Modificació del règim aplicable a les SICAVS

Amb efectes a partir del 2022, s’endureixen alguns requisits perquè les SICAVS puguin aplicar el gravamen de l’1 per cent:

Únicament computaran per al compliment del requisit d’existència de 100 accionistes aquells que siguin titulars d’accions per un import de valor liquidatiu a data d’adquisició igual o superior a 2.500 euros ( o 12.500 en SICAVS per compartiments).
Aquests requisits s’han de mantenir durant tres quartes parts del període impositiu.

S’estableix un règim transitori per als socis d’aquelles SICAVS que es vagin a dissoldre:

Quedaran exemptes de tributació per Operacions Societàries.
Queda diferit el guany patrimonial d’ IRPF si es reinverteix en un altre SICAV que compleixi amb els nous requisits establerts.

3.- Modificació de la regulació d’imputació de rendes positives obtingudes per entitats no residents i establiments permanents en el règim especial de transparència fiscal internacional.

Es modifica l’article 100 de la LIS per a adaptar la seva regulació a la Directiva 2016/1164.

La imputació de rendes que es produeix dins del règim de transparència fiscal afectarà no només a les obtingudes per entitats participades pel contribuent sinó també a les obtingudes pels seus establiments permanents a l’estranger.

A més, s’afegeixen diversos tipus de renda susceptibles de ser objecte d’imputació en aquest règim que no estaven recollits fins ara, com les derivades d’operacions d’arrendament financer, activitats d’assegurances, bancàries i altres activitats financeres, així com certes operacions sobre béns i serveis realitzats amb persones o entitats vinculades en les quals l’entitat no resident o establiment afegeix un valor econòmic escàs o nul.

4.- Transmissions de béns a títol lucratiu derivades de contractes o pactes successoris amb efectes presents.

S’impedeix una actualització dels valors i dates d’adquisició de l’element adquirit en adquisicions lucratives per causa de mort derivades de pactes successoris amb efectes de present en què el beneficiari d’aquests transmeti abans de cinc anys des de la celebració del pacte o de la defunció del causant.

5.- Recàrrecs per presentació de declaració o autoliquidació extemporània sense requeriment previ (article 27 LGT)

Es redueixen els percentatges de recàrrec. Seran d’un 1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard amb què es presenti l’autoliquidació o declaració. Transcorreguts 12 mesos, el recàrrec serà del 15%.

S’estableix un sistema d’exoneració per a la regularització d’uns fets ja regularitzats per l’Administració respecte a una declaració o autoliquidació d’un altre període impositiu, si concorren determinades circumstàncies.

6.- Sancions per limitació de pagaments en efectiu.

Es redueix el límit general de pagaments en efectiu de 2.500 a 1.000 euros (10.000 euros per no residents). També es modifica el règim sancionador relatiu a aquesta infracció.