Please rotate
your device

Decisió del TC sobre la inconstitucionalitat Llei 11/2020

El Tribunal Constitucional declara nul·les part de les disposicions corresponents a la Llei de Catalunya 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge en la sentència del 10 de març de 2022. Aquesta Llei regula la moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, quan es destinin a residències permanents i se situïn en àrees de mercat tibant. Les condicions a les quals està subjecte un contracte d’arrendament d’aquestes característiques són les següents: el preu del lloguer no pot sobrepassar el preu de referència d’un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. Si el preu de l’anterior contracte era menor al de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà ser superior al preu acordat per aquest últim, això és, si l’habitatge ha estat arrendat en els últims cinc anys. No obstant, si el preu anterior es trobava per sobre de l’índex de referència, el preu d’aquest nou contracte s’haurà de reduir com a mínim al valor de l’esmentat índex.

El Ple ha estimat parcialment per unanimitat el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular contra diversos preceptes de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, en entendre que es produeix una invasió per part de la comunitat autònoma de Catalunya en les competències de l’Estat identificades en l’article 149.1.8 de la Constitució. En aquest, s’atribueix a l’Estat la facultat de fixar les bases de les obligacions contractuals i de definir els criteris d’ordenació general en el sector de contractació privada dins dels territoris autonòmics que posseeixin legislació pròpia.

Segons el TC els articles declarats inconstitucionals i nuls són el 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera. Amb aquesta sentència el Tribunal procura instaurar un escenari homogeni pels principis regidors de les obligacions contractuals constituint així un mercat únic, per al que són necessàries unes categories generals aplicables per igual i que es comparteixin en tot el territori Espanyol.

Finalment, la sentència limita els efectes de la seva declaració d’inconstitucionalitat, desencadenant-se aquests “pro futur”, perquè no alterin a les situacions jurídiques consolidades, amb la finalitat de mantenir el principi de seguretat jurídica i, en conseqüència, l’equilibri en les relacions contractuals ja formalitzades.

Actius financers en l’empresa familiar

Des dels anys 90, amb l’establiment dels beneficis fiscals de l’Impost sobre el Patrimoni (“IP) i de l’Impost sobre Successions i Donacions (“ISD), es venen succeint nombroses interpretacions que perfilen l’aplicació d’aquests beneficis. La problemàtica és que tant consultes vinculants a la Direcció General de Tributs (“DGT”), com resolucions administratives i jurisprudència, han estat tan nombroses com dispars en les seves conclusions.

L’afecció dels actius a l’activitat de l’empresa és una de les circumstàncies fonamentals pel compliment dels requisits per a l’aplicació de les esmentades bonificacions i un dels criteris interpretatius més discutits. En concret, i després de diverses interpretacions doctrinals i jurisprudència, es qüestionava si els dipòsits líquids en comptes bancaris i les inversions en productes financers s’han de tenir en compte pel càlcul de la proporció entre actiu afecte i no afecte a l’activitat econòmica.

Recentment el Tribunal Suprem (“TS”), en la seva Sentència de 10 de gener de 2022, aborda el tema de nou unificant la contradictòria doctrina i donant un nou gir interpretatiu a la consideració d’unes certes participacions en fons propis d’una entitat o cessió de capitals a tercers, com a actius afectes a l’activitat.

Aquesta interpretació, en contra del criteri seguit per l’Administració, obre la porta al fet que l’afecció d’aquests actius financers hagi d’analitzar-se en cada cas particular i que no quedin exclosos d’inici del càlcul d’afecció.

En el cas concret tractat en la Sentència del Tribunal Suprem s’argumenta que “ és absolutament raonable, per tant, que la tresoreria generada per l’activitat de la societat en determinats moments pugui invertir-se en aquesta mena de productes en l’àmbit d’una raonable gestió financera”.

És a dir, en la resolució es considera que si la inversió en productes financers és necessària per a la liquiditat, solvència o gestió del patrimoni de la Companyia, ha de ser considerada com bé afecte a la seva activitat.

Un altre element clau és que, a més el Tribunal determina que la càrrega de la prova de l’afecció ha de recaure sobre l’Administració, així argumenta el Tribunal, “assumir que… és a la Inspecció de la Comunitat Autònoma a la qual correspon acreditar… que no existeix tal afectació o que la mateixa no és total o, si es vol, que alguna part d’aquestes inversions resultaven superiors a les necessitats de circulant, que es tractava d’elements patrimonials ociosos o no necessaris pel desenvolupament de l’activitat.”

Si bé, aquesta Sentència no suposa un canvi interpretatiu absolut, sí que aporta seguretat jurídica al contribuent i major coherència en l’aplicació d’una normativa que hauria de ser un incentiu a la creació empresarial i no un problema per a aquestes.

Noves restriccions aprovades per la Unió Europea en front a Rússia

Dimecres passat 23 de febrer es van adoptar per part del Consell de la Unió Europea una sèrie de normes limitatives enfront de Rússia com a reacció a les últimes decisions de Rússia de donar suport a la independència de Donetsk i Luhansk. Des de llavors la situació lamentablement ha escalat considerablement, per la qual cosa s’espera també que aquestes mesures restrictives encara s’ampliïn més.

Totes aquestes limitacions estan dirigides a limitar les operacions tant amb Rússia com amb les regions secessionistes. Aquestes limitacions afecten tan a algunes entitats russes com a determinades persones físiques d’aquests territoris.

Encara que principalment aquestes mesures afecten entitats del sector financer, energia i transport, algunes d’elles també poden afectar a operacions immobiliàries o comercials. Així doncs, la recomanació principal és, en primer lloc, identificar si alguna de les parts intervinents en l’operació o negoci que s’estigui desenvolupant té origen rus i, en segon lloc, analitzar si pot ser aplicable alguna de les limitacions en vigor.

En determinats casos es permetrà que aquestes operacions puguin seguir endavant si s’obté prèviament autorització del Govern Ucraïnès.

En cas de no respectar-se aquestes limitacions s’aplicarà el règim sancionador penal i administratiu previst en la normativa de Repressió de Contraban (Llei Orgànica 12/1995, de 12 de desembre) i la Llei de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (Llei 10/2010, de 28 d’abril).

Així doncs, aquestes mesures i les que previsiblement vindran, ens portaran a revisar amb cautela totes les relacions comercials amb els països esmentats, per a assegurar que no es veuen afectades per aquestes limitacions i, en el seu cas, poder obtenir les autoritzacions pertinents.

Com sempre els professionals de RAICH LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

Mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres

El passat dia 1 de març de 2022 el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei 3/2022 mitjançant el qual s’adopten mesures en matèria de transport de mercaderies per carretera així com mesures de caràcter extraordinari per a permetre una revisió excepcional dels preus dels contractes públics d’obres afectats per la pujada dels preus dels materials. Aquestes últimes mesures són les que abordem resumidament en aquestes línies.

Arran de l’augment de preu de les matèries primes y l’augment en la demanda hi ha hagut increments significatius en els costos, els quals eren imprevisibles en el moment de la licitació, que dificulten notablement la seva execució.

Aquest augment de costos està exclòs del risc assumible per part dels contractistes en tot contracte públic.

Perseguint una recuperació afermada, d’acord amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’executiu explica que amb aquestes mesures s’obtindrà un impacte econòmic positiu per al sector donat atès que un menor nombre de contractes es resoldran, hi haurà menys litigiositat i un major percentatge d’execució pressupostaria.

Aplicarà la norma excepcional i se li concedirà al contractista la possibilitat de revisió excepcional de preus en els contractes públics d’obres que tinguin les següents característiques:

  • Siguin administratius o privats
  • Adjudicats per qualsevol de les entitats que formin part del sector públic estatal
  • Que es trobin en execució coincidint amb l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei
  • No serà rellevant el règim jurídic que per raó temporal o de matèria s’apliqui al contracte
  • L’impacte de  l’increment del cost dels material con el siderúrgic, bituminosos, alumini o coure emprats per a l’obra adjudicatària ha de ser directe i rellevant: s’estudiarà aplicant la fórmula de revisió als imports de contractes en l’exercici 2021, i en el seu defecte, la que per la naturalesa de les obres li correspongui d’entre les fixades en el Reial Decret 1359/2011, de 7 d’octubre, excedeixi del 5% de l’import certificat del contracte en l’exercici 2021
  • Reconeixement a tots els contractes públics: tan a aquells contractes que van incloure sistemes de revisió com els que, si tenint aquesta clàusula de revisió encara no ha arribat el període adequat per a la revisió, cabrà la revisió si es compleixen els requisits esmentats.
  • Sol·licitud del contractista: El contractista disposarà del termini de dos mesos per a  presentar la sol·licitud de revisió, a comptar bé des de l’entrada en vigor del reial decret llei (2 de març de 2022), o bé des de la publicació dels índex mensuals els preus dels components bàsics de costos, relatius a l’últim trimestre de 2021, si la publicació és posterior.
  • Serà competència de l’òrgan de contractació comprovar que es reuneixen les circumstàncies establertes y que aquesta sol·licitud està acompanyada amb tota la documentació necessària.
  • La quantia de la revisió excepcional no podrà ser superior al 20% del preu d’adjudicació del contracte.

El preu de l’energia està exclòs dels elements revisables ja que s’han pres mesures al respecte com la rebaixa de l’IVA o de l’Impost Especial sobre la Electricitat, així com la suspensió de l’impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica.

El contractista tindrà l’obligació de repercutir al subcontractista la part que lo correspongui per la porció d’obra subcontractada.