Please rotate
your device

Autor: Raich & López Royo

Taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de justícia

Posted on by Raich & López Royo

Com el seu nom indica, es tracta d’una taxa que es cobra per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de justícia, sol·licitats a instància de part, en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu d’òrgans judicials amb seu a Catalunya.

Aquesta taxa es troba regulada al Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, i va entrar en vigor el 16 d’octubre de 2014, després de la publicació de l’Ordre JUS/303/2014, de 13 d’octubre, per la qual s’estableixen el procediment i els terminis d’autoliquidació de la taxa.

La base imposable de la taxa és la presentació de l’escrit iniciador del procediment en primera o única instància, la presentació de l’escrit iniciador de l’incident en el procés concursal, i la presentació de l’escrit iniciador de segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya (és a dir, que la taxa s’ha de pagar cada cop que es presenten cadascun d’aquests escrits). Davant d’aquests supòsits trobem que la presentació de sol·licitud de declaració de concurs està exempta de taxa.

Pel que fa als subjectes passius de la taxa, serien exclusivament les persones jurídiques. Estan exemptes, (i) les persones físiques, (ii) les persones jurídiques que tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta, (iii) les entitats totalment o parcialment exemptes de l’impost sobre societats, (iv) els subjectes passius que estiguin exempts de l’impost sobre activitats econòmiques, d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals, i (v) el Ministeri Fiscal.

Els subjectes obligats han d’autoliquidar la taxa i han d’ingressar l’import de la quota en el Tresor de la Generalitat mitjançant les entitats col·laboradores habilitades a aquest efecte. El pagamentes pot fer des de la part privada d’e-justícia.cat (l’extranet per a professionals de la justícia en el cas dels procuradors) o des de la part pública d’e-justícia.cat (en el cas d’empreses o altres professionals). Tots aquells que estan exemptes, han de fer l’autoliquidació indicant aquesta circumstància.

A través de la següent pàgina web es pot iniciar el tràmit per autoliquidar la taxa derivada de procediments de primera o única instància i d’incidents concursals:

https://web.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Taxa-per-la-prestacio-de-serveis-personals-i-materials-en-lambit-de-ladministracio-de-lAdministracio-de-justicia?moda=1

I a través de la següent pàgina web es pot iniciar el tràmit per autoliquidar la taxa derivada de procediments de segona instància:

https://web.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Taxa-per-la-prestacio-de-serveis-personals-i-materials-en-lambit-de-ladministracio-de-lAdministracio-de-justicia?moda=2

Finalment, respecte del termini per fer l’autoliquidació i el pagament, en el cas de primera o única instància o d’incident concursal, s’ha de realitzar en el termini d’un mes un cop hagin transcorregut 10 dies naturals des de la data en què s’assigna l’assumpte de l’escrit iniciador del procediment o de l’incident a l’òrgan judicial, mentre que en el cas de segona o superior instància, s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la data en què s’assigna l’assumpte a l’òrgan de segona o superior instància.

Actualització normativa: notificacions de demandes per mitjans electrònics

Posted on by Raich & López Royo

Una de les principals novetats introduïdes a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) pel Reial Decret Llei 6/2023 de 19 de desembre, és la validesa del primer emplaçament de les persones jurídiques per mitjans telemàtics a partir del pròxim 20 de març de 2024.

Què suposa aquesta nova normativa?

Això significa que les empreses han d’estar molt atentes a les notificacions que rebin a través de mitjans electrònics, com l’Adreça Electrònica Habilitada única (DEHú) o sistemes equivalents que s’utilitzen en algunes comunitats autònomes.

Què han de fer les empreses sobre aquest tema?

Davant aquesta situació, és recomanable que les empreses extremin la diligència i revisin adequadament les notificacions que rebin a través dels mitjans electrònics esmentats anteriorment.

Altres cauteles que poden adoptar inclouen:

  1. Confirmar l’accés i registre en els apartats de notificacions, al nou espai en línia que facilita la relació amb l’Administració de Justícia, denominat Carpeta Justícia, així com també a les seus judicials electròniques.
  2. Configurar un sistema d’alertes en el Tauló Judicial Edictal Únic en el qual es publicaran aquelles notificacions a les quals l’empresa destinatària no hagi accedit en el termini de tres dies des de la primera notificació telemàtica.

Què passa si hi ha irregularitats en la notificació?

En cas de produir-se alguna irregularitat en la notificació, és important analizar les circumstàncies concretes de cada cas per determinar si hi ha motius per a impugnar la validesa de l’emplaçament telemàtic.

En cas de dubtes sobre el contingut de la newsletter, no dubti a posar-se en contacte amb el nostre despatx per a obtenir la informació i clarificació que necessiti.

Nova Llei de modificacions estructurals

Posted on by Raich & López Royo

El passat 29 de juliol de 2023 va entrar en vigor el nou Reial Decret Llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’aprova un nou règim jurídic sobre les modificacions estructurals de les societats mercantils, tant internes (operacions de societats espanyoles) com a transfrontereres (operacions de societats que es troben dins i fora de l’Espai Econòmic Europeu).


La nova Llei de Modificacions Estructurals (LME) no sols compleix amb la transposició de la Directiva (UE) 2019/2121 en l’ordenament jurídic espanyol, sinó que també deroga l’antiga Llei de modificacions estructurals, la Llei 3/2009 de 3 d’abril.


Per tant, aquesta nova llei contempla el nou règim jurídic aplicable de les modificacions estructurals, internes i transfrontereres, de les societats mercantils: la transformació, fusió, escissió i cessió global d’actiu i passiu.


De les novetats en les operacions internes, és important destacar les referides al projecte de modificació estructural, a l’informe de l’òrgan d’administració, a l’informe d’expert independent, i a la protecció dels socis i creditors.


El projecte de modificació estructural, ara també exigible en les transformacions, ha de:


A.- estar acompanyat de certificats que acreditin que la societat està al corrent del compliment de les obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social,


B.- esmentar la compensació en efectiu als socis que disposin del dret a alienar les seves accions, participacions, o si és el cas, quotes,


C.- esmentar les implicacions de l’operació per als creditors i les garanties que, si és el cas, se’ls ofereixin.


L’informe de l’òrgan d’administració ha d’incloure una secció destinada als socis i una altra als treballadors, no obstant això, es poden elaborar informes separats, un per als socis i un altre per als treballadors.


Un expert independent, a sol·licitud dels administradors, examinarà el projecte de modificació estructural i elaborarà un informe destinat als socis.


Resulta interessant esmentar que els administradors de la societat participant han de publicar en la pàgina web, amb un mes d’antelació a la celebració de la junta general que aprovi l’operació, el projecte de modificació estructural, juntament amb un anunci mitjançant el qual s’informi els socis, creditors i representants dels treballadors (o a ells mateixos si no tinguessin representant), de la possibilitat de formular observacions fins a cinc dies laborals abans de la junta. També hauran de publicar l’informe d’expert independent quan escaigui, excloent la informació confidencial.


Quant a les novetats en la protecció dels socis i creditors, procedeix ressaltar el següent:


A.- el dret de separació dels socis, reconegut en les transformacions i en la fusió per absorció de societat participada al 90% quan no s’elaboren els informes d’administradors i experts sobre el projecte, podrà ser exercitat per aquells que votin en contra, així com per titulars d’accions o participacions sense vot.


B.- el dret d’oposició dels creditors, se suprimeix i se substitueix per la regulació d’un dret a obtenir garanties adequades.


Finalment, de les novetats en les operacions transfrontereres, cal destacar les referides al nou mecanisme per a controlar la legalitat de les operacions, i a la protecció dels socis i creditors.


El nou mecanisme per a controlar la legalitat de les operacions implica que, abans d’iniciar-les, les autoritats competents dels Estats participants hagin d’expedir un certificat previ que acrediti que l’operació de modificació estructural és conforme al seu Dret. L’autoritat competent a Espanya és el Registrador Mercantil del domicili social, el qual disposa d’un termini de tres mesos, prorrogable en operacions complexes, per a realitzar el control de legalitat i expedir el certificat previ.


Respecte de les novetats sobre la protecció dels socis i creditors, procedeix destacar el següent:


A.- el reconeixement del dret dels socis de societats espanyoles que, a conseqüència d’una modificació estructural transfronterera quedin sotmesos a una llei estrangera, a alienar les seves accions o participacions a canvi d’una compensació en efectiu que sigui adequada, sempre que hagin votat en contra de l’acord o les seves accions o participacions manquin del dret de vot.


B.- el reconeixement d’un fòrum de competència internacional, durant els dos anys posteriors a l’inici dels efectes de l’operació, a favor dels creditors els crèdits dels quals hagin nascut amb anterioritat a la publicació del projecte.

Ajornaments sense garanties fins a 50.000 euros

Posted on by Raich & López Royo

Previsiblement a partir del dia 15 d’abril, es permetrà a empreses i autònoms ajornar o fraccionar deutes amb Hisenda de fins a 50.000 euros sense necessitat d’aportar aval o garantia.

En l’actualitat aquest límit es troba establert en 30.000 euros en l’Ordre HAP/2178/2015, de 9 d’octubre. L’objectiu és actualitzar aquest llindar perquè sigui més concorde a la realitat econòmica actual.

Encara que aquesta mesura no és definitiva ja que encara es troba en fase de tramitació, es preveu la seva entrada en vigor a partir del pròxim dia 15 d’abril de 2023 sense efectes retroactius.

Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

Justificació del valor dels immobles

Posted on by Raich & López Royo

El passat 23 de gener, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem dictava Sentència que aporta rellevants novetats fixant doctrina sobre l’aplicació del nou valor de referència cadastral, conegut comunament com “catastrazo”.

Des de gener de 2022 va entrar en vigor el sistema de valoració d’immobles a efectes fiscals basat en valors emesos pel cadastre que parteixen de l’encreuament de dades (per zones, antiguitat, conservació, preus…). Fixant d’aquesta manera un valor estimat per a cada immoble. Aquesta estimació, el que ha suposat en la pràctica és un increment a efectes fiscals dels valors mitjans dels immobles i que l’Administració l’estigui aplicant a les regularitzacions sense considerar el valor real d’aquests immobles.

Aquesta Sentència obliga l’Administració a motivar amb fonament l’inici del procediment de comprovació de valors, justificant el motiu de l’inici, la causa i els indicis de discrepància entre els valors declarats i el valor real de l’immoble. Tot això en protecció de la presumpció establerta en l’article 108.4 de la Llei General Tributària de veracitat de les autoliquidacions, que només poden rectificar-se mitjançant prova en contra.

La Sentència estén la prohibició de qüestionar de manera immotivada la valoració realitzada pel contribuent a qualsevol actuació de comprovació de valors, amb independència del mètode de valoració utilitzat. En la comunicació d’inici d’actuacions ja deu l’Administració justificar per què no accepta el valor declarat i quin és l’indici de discrepància amb el valor real.
Així doncs, aquesta Sentència ve a aportar una certa seguretat al contribuent en un àmbit en el qual històricament s’ha vist desprotegit davant la voracitat i arbitrarietat de les actuacions de l’Administració.


Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

Recuperació d’IVA en factures impagades

Posted on by Raich & López Royo

Des de l’entrada en vigor el passat 1 de gener de 2023 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023, s’ha introduït una sèrie de modificacions legals a nivell fiscal que convé analitzar.

Entre altres modificacions, s’ha simplificat el procediment per a la recuperació d’IVA repercutit i ingressat a Hisenda relatiu a crèdits de clients que finalment impaguen la factura.

• En primer lloc, es redueix el llindar de la Base Imposable a recuperar quan el deutor actua com a empresari o professional de 300 euros a 50 euros.

• Addicionalment, es permet acreditar la instància del cobrament al deutor per “qualsevol mitjà que acrediti fefaentment la reclamació del cobrament”, quan anteriorment s’exigia que es fes mitjançant reclamació judicial o requeriment notarial.

• Finalment, s’estén el termini per a realitzar aquesta modificació en la Base Imposable de tres a sis mesos una vegada declarat el crèdit com a incobrable.


Aquestes modificacions permetran que tant autònoms com empreses puguin recuperar amb major facilitat l’IVA d’aquells crèdits que han resultat impagats.

Igualment recordem que, malgrat aquestes modificacions, el procediment continua sent bastant rígid i requereix del compliment de formalismes i requisits que cal assegurar per a garantir que es recupera amb garanties aquest IVA.

Com sempre, els professionals de RAICH & LÓPEZ ROYO estan preparats per a oferir a qualsevol empresa un assessorament individualitzat i de qualitat sobre aquest tema. Així mateix, estarem encantats de resoldre qualsevol dubte.

La nova Llei de l’esport

Posted on by Raich & López Royo

El passat dia 1 de gener de 2023 va entrar en vigor la nova Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, per a poder adaptar el marc jurídic a la nova realitat esportiva, amb èmfasi en l’àmbit social, volent impulsar la igualtat i diversitat, inclusió, presència de la dona en aquest sector; i laboral dels esportistes. Aquesta nova llei reconeix l’activitat física i l’esport com a dret de tota la ciutadania, orientant-se a la seva garantia i gaudiment ple i eficaç.

Com ja anticipàvem aquesta llei intenta articular-se potenciant la igualtat real amb una major atenció a la dona. Atén també als drets LGTBI+, amb intenció d’eliminar qualsevol classe de discriminació i que la pràctica de l’esport es pugui realitzar de manera segura amb ple respecte al principi d’igualtat. Així mateix, la llei avança en la promoció de l’esport inclusiu i practicat per persones amb discapacitat, tenint com a objectiu que la integració de totes les persones esportistes en estructures organitzatives comuns sigui una eina de cohesió, amb participació en els òrgans de gestió i de govern i facilitar la integració de totes les persones esportistes sota la mateixa federació.

Un element fonamental i prioritari d’aquesta llei son les persones que practiquen esport en tots els nivells, i prioritza regular el seu estatus, els seus drets i obligacions i garantir l’estabilitat personal durant tota la carrera esportiva.

S’incorpora la definició de persona esportista, esportista professional i esportista no professional. Es defineix com a professional aquell que té una relació establerta amb caràcter regular i es dedica voluntàriament a la pràctica esportiva per compte i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució, estant subjecte a la relació laboral especial prevista en l’Estatut de Treballadors i està afiliat al seu corresponent règim de la Seguretat Social. I com a esportista no professional, aquell que es dedica a la pràctica esportiva en l’àmbit d’una entitat, però no manté relació laboral amb aquesta i percep, com a màxim, la compensació de les despeses que li suposa aquesta pràctica.

També es defineix en l’àmbit de federació esportiva a l’esportista de competició i esportista de no competició, a més d’esportista ocasional i inclou també, la definició dels esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment i es determina a quina Administració Pública competeix la qualificació.

Una modificació que és també d’especial interès és la desaparició de l’exigència dels clubs de transformar-se en societat anònima esportiva (SAD) per a la seva participació en competicions oficials. La raó d’aquesta exigència es va introduir a la Llei de 1990 amb la finalitat de impedir alts índex d’endeutament dels clubs, no obstant això, amb el temps s’ha demostrat la ineficàcia d’aquest model. En conseqüència aquesta nova llei opta per la flexibilitat, possibilitat la participació tant a clubs com a societats anònimes esportives. S’elimina també la garantia d’aval (del 15%) que es preveia en l’anterior llei de 1990, perquè donats els nous mecanismes de control financers això resulta innecessari.

A més, la nova llei permet que les associacions i sindicats d’esportistes amb legitimació per a negociar convenis col·lectius puguin representar a les persones esportistes en els procediments contemplats en els articles 171 i 189 del Text refós de la Llei Concursal, quan el concurs afecti a una entitat que tingui contractades persones esportistes professionals.

En els convenis col·lectius dirigits a les persones esportistes professionals estaran legitimats per a negociar les organitzacions sindicals constituïdes en cada modalitat o especialitat esportiva que hagin estat designades majoritàriament per les seves persones representades a través de votació personal, lliure, directa i secreta.

Noves mesures en matèria d’arrendament

Posted on by Raich & López Royo

El Reial Decret Llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat que va entrar en vigor el 28 de desembre del passat any adopta una sèrie de mesures, dins del denominat “escut social” que afecten els arrendaments d’habitatges i que relacionem a continuació:


1.- Limitació extraordinària de l’actualització de rendes en arrendaments d’habitatge fins al 31 de desembre de 2023.


La regulació s’aplica a aquells habitatges subjectes a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, a més, la normativa també fa una distinció entre aquells arrendadors que són grans tenidors, és a dir persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters; i aquells que no.

Per als grans tenidors, l’increment serà el que resulti del nou pacte entre les parts, no podent excedir la variació anual del IGC (índex de garantia de competitivitat) a data d’aquesta actualització. De no haver-hi pacte, l’increment serà el d’aquesta mateixa limitació.

Per als petits arrendadors, l’increment de la renda serà el nou pactat entre les parts. En absència de nou pacte, l’increment no podrà ser superior a la variació anual del IGC a data d’aquesta actualització. No obstant això, ha de tenir-se en compte que en aquest cas preval el pacte, per la qual cosa, encara que en la majoria dels casos el màxim de pujada sigui la variació anual del IGC, és possible que, si totes dues parts estan conformes, la pujada sigui superior.

Sent el límit extraordinari IGC, ha de tenir-se en compte que, per la regulació d’aquest, quan aquest superi l’objectiu a mitjà termini d’inflació anual del Banc Central Europeu, que és un 2%, aquest és el que s’haurà de prendre com a valor de referència. Pel que, amb la regulació esmentada, l’increment de la renda del lloguer, en la majoria dels casos, no podrà superar l’esmentat 2%.

2.- Suspensió de desnonaments i llançaments fins al 30 de juny de 2023.


Així mateix, es modifica el Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, de manera que es prorroga fins al 30 de juny de 2023 la suspensió extraordinària del desnonament o llançament per trobar-se els demandats en una situació de vulnerabilitat econòmica que els impossibiliti trobar una alternativa residencial per a si i per a les persones amb les quals convisqui. Això, (i.) tant en casos de desnonaments per manca de pagament o fi del contracte d’arrendament (ii.) com en casos d’ocupants sense títol (això és, precaristas o okupes), si bé en aquest últim suposat únicament si el titular de l’immoble ocupat és persona física o jurídica titular de més de deu habitatges.

Assenyalar no obstant que, d’acord amb aquesta ampliació del termini de suspensió, s’ha ampliat també el termini perquè els propietaris puguin sol·licitar l’obtenció de compensacions que venen a pal·liar en certa manera el perjudici ocasionat als propietaris/arrendadors. Tal sol·licitud podrà presentar-se fins al 31 de juliol de 2023.


3.- Pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.
Aquesta únicament es permet a aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei 29/1994, que, des de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2022 fins al 30 de juny de 2023, finalitzi el període de pròrroga obligatòria previst en l’article 9.1, o el període de pròrroga tàcita de l’article 10.1, la referida Llei 29/1994, se’ls podrà, havent estat sol·licitat prèviament per l’arrendatari, aplicar una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament de sis mesos des de la data de finalització, havent-se d’aplicar els termes i condicions que s’establien ja en aquest contracte.
Aquesta pròrroga haurà de ser acceptada per l’arrendador, tret que s’hagin fixat altres termes o condicions per acord entre les parts, o quan l’arrendador hagi comunicat en els terminis i condicions de l’article 9.3 de la Llei 29/1994, la necessitat d’ocupar l’habitatge arrendat per a destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars establerts en l’esmentada regulació.
Ha de tenir-se present que durant aquesta pròrroga extraordinària pot actualitzar-se la renda conforme als termes establerts en el contracte, encara que això dins de les limitacions del Reial decret llei 6/2002 de 29 de març.

Alleujament de la càrrega hipotecària de les famílies vulnerables

Posted on by Raich & López Royo

El dia 22 de novembre es coneixia el paquet de mesures dissenyat pel Govern juntament amb les patronals bancàries i el Banc d’Espanya, amb la intenció de mitigar l’impacte econòmic en més d’un milió de llars per la pujada de l’Euríbor.

En concret les mesures que conformen el paquet es divideixen en tres: reestructuració del deute de les llars vulnerables; alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat i millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència. D’aquesta manera els hipotecats podran triar aquella que s’ajusti en major mesura a les seves necessitats.

Reestructuració del deute de les llars vulnerables

Primerament, s’ha reforçat el Codi de Bones Pràctiques actual per als deutors hipotecaris vulnerables, sent aquests les famílies amb rendes inferiors als 25.200 euros (ingressos anuals inferiors a 3 vegades el IPREM) i un increment de l’esforç del 50%, que tinguin habitatges de fins a 300.000 euros. En aquests casos es redueix el tipus d’interès aplicable durant els 5 anys de manca en el pagament del principal de la hipoteca, modificant l’Euríbor de més del 0,25% a menys del 0,10%. Les famílies podran, a més, sol·licitar en més d’una ocasió la reestructuració del deute. Així mateix, la sol·licitud de dació de pagament de l’habitatge habitual passa a tenir un termini de 24 mesos i la sol·licitud de lloguer social en el propi habitatge a l’entitat financera s’amplia fins als 12 mesos, sent l’import màxim d’un 3% del seu valor al temps d’aprovació de la rematada per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en un procés de desnonament del seu habitatge habitual.

Una altra modificació efectuada en el Codi amb la intenció que més famílies vulnerables puguin beneficiar-se d’aquest paquet ha estat que, encara que hi hagi llars vulnerables que no se’ls hagi augmentat el 50% de l’esforç hipotecari, aquests podran acollir-se igualment al Codi, tenint en aquest cas una manca en el pagament principal de 2 anys, amb un tipus d’interès menor durant aquest període i podent ampliar el termini d’hipoteca fins a 7 anys.

Alleujament de la càrrega hipotecària de les llars de classe mitjana en risc de vulnerabilitat.

Les famílies que podran beneficiar-se del nou Codi de Bones Pràctiques són aquelles amb una renda inferior a 29.400 euros (ingressos anuals inferiors a 3,5 vegades el IPREM), que hagin d’abonar una quota hipotecària superior al 30% de la seva renda i que se’ls hagi incrementat la càrrega hipotecària en almenys un 20%.

Les entitats financeres hauran de permetre congelar la quota fins a 12 mesos, amb una reducció de l’interès aplicable principal ajornable i ampliació del termini de préstec fins a 7 anys.

Amb aquestes mesures 700.000 famílies podran adaptar-se de manera gradual als nous tipus d’interès.

Millores estructurals dirigides a enfortir el mercat hipotecari, augmentant la competència i la transparència

Aquestes es conformen per les iniciatives dirigides a reduir encara més els costos de conversió de les hipoteques de tipus variable a fix i suprimir les comissions d’amortització anticipada i per conversió durant l’any 2023.

El Banc d’Espanya elaborarà una guia per a deutors hipotecaris que es trobin en dificultats i augmentarà el seguiment de l’aplicació de tots dos codis.

Modificació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses

Posted on by Raich & López Royo

El passat 29 de setembre de 2022 es va publicar en el BOE la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, la qual busca fomentar la creació d’empreses i reduir els obstacles regulatoris per així augmentar la productivitat de les empreses en Espanya, així com impulsar el creixement econòmic.

La nova llei modifica la Llei de Societats de Capital, establint mesures per agilitzar la creació d’empreses. Per les societats de responsabilitat limitada es fixa la quantia d’un euro com capital mínim per a la seva constitució, en lloc d’exigir els 3.000 euros de capital social mínim que es fixaven abans de la nova llei. Com a conseqüència d’aquesta modificació, s’elimina la possibilitat de que una societat pugui constituir-se en règim de formació successiva.

A través d’aquesta nova llei de millora de la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, es modifica la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia d’Unitat de Mercat, reforçant els mecanismes de protecció de les empreses, ampliant la capacitat de legitimació i millorant la transparència en els procediments administratius, així com els mecanismes de cooperació interadministrativa. En quan a l’eliminació d’obstacles a les empreses, s’amplia el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència.

A la llei de lluita contra la morositat comercial, s’incorpora l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris y professionals en les seves relacions comercials.

La Llei 18/2022 millora les vies de finançament per promoure el creixement empresarial. Això mitjançant la flexibilització dels mecanismes de finançament alternatiu com el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc. La legislació espanyola s’adapta al règim jurídic establert a nivell europeu perquè les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar els seus serveis lliurement en tot el territori de la Unió Europea.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre ha entrat en vigor el 19 d’octubre de 2022 amb les següents excepcions:

  • El capítol V, sobre plataformes de crowdfunding ha entrat en vigor el 10 de novembre de 2022.
  • L’article 12, sobre la facturació electrònica entre empresaris i professionals, produirà efectes l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari pels empresaris i professionals dels quals la facturació anual sigui superior a vuit milions d’euros. Per la resta d’empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari.