Please rotate
your device

Mes: juliol de 2021

Novetats aprovades pel Reial Decret Llei 5/2021, de 12 de març, de mesuresextraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19

Posted on by Raich & López Royo

I.- NOVETATS EN MATÈRIA CONCURSAL MÉS RELLEVANTS

SOL·LICITUD DE LA DECLARACIÓ DE CONCURS

Fins al 31 de desembre de 2021 inclòs, el deutor que es trobi en estat d’insolvència
no té el deure de sol·licitar la declaració de concurs, hagi o no comunicat al jutjat
competent l’obertura de negociacions amb els creditors per a aconseguir un acord de refinançament, un acord extrajudicial de pagaments o adhesions a una proposta anticipada de conveni.

EXTENSIÓ DE TERMINI PER A RENEGOCIACIÓ

Fins al 31 de desembre de 2021 el concursat podrà presentar proposta de modificació del conveni o acord de refinançament o, en el cas de l’acord de refinançament, presentar un nou.

II.- AJUDES A EMPRESES I AUTÒNOMS

LÍNIA COVID D’AJUDES DIRECTES A AUTÒNOMS I EMPRESES

Es crea la Línia Covid d’ajudes directes a autònoms i empreses per al suport a la solvència i reducció de l’endeutament del sector privat.

Termes de l’ajuda

A. DESTINATARIS

Empreses no financeres i autònoms més afectats per la pandèmia que tinguin el seu domicili fiscal en territori espanyol o, si es tracta d’entitats no residents no financeres, que operin a Espanya a través d’establiment permanent.

Adscrits als sectors que defineix l’Annex I del RDL 5/2021.

Volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració en l’IVA o tribut indirecte equivalent en 2020 hagi caigut més d’un 30% respecte a 2019.

Empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en l’IRPF i
adscrits als sectors definits en l’Annex I del RDL 5/2021.

Per al cas de grups consolidats que tributin en l’ IS en règim de tributació consolidada, s’entendrà com a destinatari el citat grup com un contribuent únic i, no cadascuna de les entitats que l’integra, per la qual cosa el volum d’operacions a considerar per a determinar la caiguda de l’activitat serà el resultat de sumar tots els volums d’operacions de les entitats que conformen el grup.

No seran destinataris els empresaris o professionals que complissin els anteriors requisits i que, en la declaració de l’IRPF corresponent a 2019 hagin declarat un resultat net negatiu per les activitats econòmiques en les quals hagués aplicat el mètode d’estimació directa per a la seva determinació o, en el seu cas, hagi resultat negativa en aquest exercici la base imposable de l’ IS o de l’Impost de la Renda de no Residents, abans de l’aplicació de la reserva de capitalització i compensació de bases imposables negatives.

S’haurà de complir amb els requisits establerts en el punt iv posterior.

B. CARÀCTER I DESTÍ DE L’AJUDA
De caràcter finalista i s’hauran d’emprar per a satisfer el deute i realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers o no financers, així com costos fixos incorreguts pels autònoms i empreses elegibles.

C. DOTACIÓ DE LA LÍNIA COVID

7.000 milions d’euros.

LÍNIA PER A LA REESTRUCTURACIÓ DE DEUTE FINANCER COVID

S’introdueixen mesures de suport públic i, s’introdueix un Codi de Bones Pràctiques que, entre altres aspectes, fomenti la coordinació d’entitats financeres en l’adopció de mesures que contribueixin a reforçar la solvència de les empreses i autònoms amb domicili social a Espanya que travessin un desequilibri patrimonial temporal, a conseqüència de la caiguda dels seus ingressos derivada de la pandèmia de la COVID-19.

A. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Empreses i autònoms amb seu social a Espanya que hagin subscrit operacions de finançament amb aval públic, que s’haguessin concedit per les entitats de crèdit o per qualsevol altra entitat supervisada pel Banc d’Espanya entre 17 de març de 2020 i la data de publicació del RDL 5/2021.

A més l’empresa o autònom haurà d’haver sol·licitat prèviament a les entitats financeres i, aquestes haver comunicat la formalització a ICO les mesures d’ampliació de terminis i mancances recollides en l’RDL 34/2020.

Altres requisits a complir s’establiran per Acord de Consell de Ministres.

S’haurà de complir amb els requisits establerts en el punt iv posterior.

B. DOTACIÓ

3.000 milions d’euros.

C. CODI DE BONES PRÀCTIQUES

S’aprovarà mitjançant Acord de Consell de Ministres un Codi de Bones Pràctiques d’adhesió voluntària per part de les entitats de crèdit.

FONS DE RECAPITALITZACIÓ D’EMPRESES AFECTADES PER COVID

El Fons de Recapitalització d’Empreses afectades per COVID té per objecte aportar suport públic temporal sota criteris de rendibilitat, risc i impacte en desenvolupament sostenible, per a reforçar la solvència de les empreses amb seu social a Espanya, els criteris d’elegibilitat de la qual es determinessin per Acord de Consell de Ministres.

La dotació del fons ascendeix a 1.000 milions d’euros.

Així mateix, hauran de complir-se pels destinataris els requisits inclosos en el punt iv posterior.

CONDICIONS ADDICIONALS D’ELEGIBILITAT D’EMPRESES I AUTÒNOMS

No haver estat condemnat per sentència ferma a la pena de pèrdua de possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques o, per altres delictes com a prevaricació o suborn.

No haver donat lloc per causa culpable a la resolució ferma de contractes subscrits amb l’Administració.

Estar al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions o ajudes públiques i, al corrent de compliment d’obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social.

No haver sol·licitat concurs voluntari o haver estat declarat insolvent en un procediment o en concurs (tret que en aquest hagi adquirit l’eficàcia un conveni, no estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitat sense que hagi conclòs el període d’inhabilitació fixat).

No tenir residència fiscal en un país o territori qualificat de paradís fiscal.

A més, els destinataris assumeixen:

Mantenir l’activitat corresponent a les ajudes fins a juny de 2022.

No repartir dividends durant 2021 i 2022.
No acordar increments de la retribució de l’alta direcció durant 2 anys des de l’aplicació d’alguna de les mesures.

Codi de bones pràctiques

Posted on by Raich & López Royo

El Consell de Ministres va aprovar en data 11 de maig de 2021 el Codi de Bones Pràctiques per al marc de renegociació per a clients amb finançament avalat previst en el Reial Decret Llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.
El Codi de Bones Pràctiques desenvolupa el citat Decret i preveu, entre altres extrems, un nou ajornament del venciment dels crèdits ICO.

ADHESIÓ AL CODI DE BONES PRÀCTIQUES

Les entitats financeres que s’haguessin beneficiat dels avals lliurats a l’empara dels
Reials Decrets Llei 8/2020 de 17 de març i 25/2020, de 3 de juliol compten amb el termini d’un mes per a comunicar la seva adhesió al Codi de Bones Pràctiques, termini que va tenir com dies a quo el dia 12 de maig i que finalitza a les 24:00h del 12 de juny. El procediment per a la comunicació de l’adhesió es troba regulat en la Resolució de 12 de maig de 2021, publicada ja en la pàgina web de la Secretaria General del Tresor.[1] La Secretaria publicarà, una vegada acabat el termini establert, els noms de les entitats adherides al Codi, així com el d’aquelles
que no ho han fet.

EXTENSIÓ DEL TERMINI DE VENCIMENT DELS AVALS I LES SEVES CONDICIONS

La nova extensió del termini de venciment dels avals resulta d’aplicació únicament a aquelles entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques. Aquesta adhesió al Codi comporta, per a aquestes entitats, l’obligació d’ampliar els venciments, sempre que el deutor compleixi uns certs requisits d’elegibilitat, determinats tant en el mateix Acord (Annex II) com en el Reial Decret Llei 5/2021 (Disposició addicional quarta).

Destaquem alguns d’aquests requisits com ho són la inexistència de mora, que el deutor no es trobi en un procediment concursal, que la sol·licitud del deutor no s’hagi fet més tard del 15 d’octubre del present any o que la facturació hagi caigut un mínim del 30% en 2020 respecte a 2019.

Sobre el requisit referit a la caiguda del nivell de facturació, sembla ser aquest l’únic requisit que el deutor pot no complir i continuar gaudint de l’ajornament, sense perjudici que aquest incompliment comporta la falta d’obligació per part de l’entitat financera de concedir l’extensió. En aquest cas, aquesta extensió del venciment podrà ser acordada voluntàriament entre les parts.

Tant per a aquells deutors que rebin un import d’ajuda pública igual o inferior a 1.800.000 euros com per a aquells deutors que rebin un import superior a 1.800.000 euros es preveu un període addicional màxim de 2 anys si l’operació ja ha estat objecte d’extensió de termini i de 5 anys quan no hagi estat així.
Finalment, és important destacar que els costos són invariables per als deutors de menys de 1,8 milions, és a dir, s’aplica la mateixa comissió que tenia l’operació abans de l’operació d’extensió del venciment. No obstant, els costos pugen per als deutors de més de 1,8 milions d’euros.

Els costos de connexió a internet assumits pel teletreballador en 2020 no poden ser considerades despeses deduïbles

Posted on by Raich & López Royo

La Direcció General de Tributs, a través de la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques, ha declarat, en la seva recent consulta vinculant de 28 de maig de 2021 que, els costos de connexió a Internet assumits pel teletreballador en 2020 no poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball.

Qüestió plantejada

La consultant manifesta que, durant 2020, ha teletreballat des de casa seva, havent-li facilitat l’empresa l’ordinador i el monitor, havent de costejar la treballadora les despeses de connexió a internet.

Es pregunta el següent: les referides despeses poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació dels seus rendiments nets de treball?

Normativa aplicable

La Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques (organisme integrat en la Direcció General de Tributs) al·ludeix a l’art. 19.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a la resolució de la consulta:

“Tindran la consideració de despeses deduïbles exclusivament els següents:

a) Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

b) Les detraccions per drets passius.

c) Les cotitzacions als col·legis d’orfes o entitats similars.

d) Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i amb el límit que reglamentàriament s’estableixi.

e) Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.

f) En concepte d’altres despeses diferents de les anteriors, 2.000 euros anuals. (…)

Amb tot això, reconeix la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques que, d’acord amb el precepte esmentat anteriorment, “les despeses referides per la consultant no tindrien la naturalesa de despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball, al no estar incloses aquestes despeses dins de les despeses deduïbles que el referit article estableix d’una forma taxativa”.

A més, segons el parer d’aquest organisme, l’import genèric de 2.000 euros anuals previst en l’apartat f) del reiterat precepte, “es realitza amb l’objectiu d’incloure en ell aquelles despeses de difícil especificació, quantificació o justificació o no inclosos en els expressament establerts en el citat art. 19 de la Llei de l’Impost, que corresponen directament o indirectament a l’obtenció dels rendiments de treball”.

El Suprem anul·la un SWAP: Caixa Espanya no va informar la seva clienta dels riscos que realment assumia

Posted on by sevenapp

“D’haver conegut les característiques essencials del producte contractat i els riscos inherents a aquest, no l’hauria subscrit”. És el pronunciament del Magistrat-Jutge de la Sala civil del Tribunal Suprem en la seva recent Sentència de 18 de maig de 2021, que resol el recurs de cassació interposat per la mercantil que va contractar el swap.

Al novembre de 2007, la mercantil consumidora va subscriure un contracte denominat “Collar coste Cero con Barrera Forward Desactivante del Cap”, que constituïa una permuta financera, amb un import nominal de 4.000.000 d’euros. Des de la liquidació corresponent a gener de 2010 i fins a la data de venciment, totes les liquidacions van resultar negatives per al client i positives per al banc, resultant un saldo final a favor d’aquest últim de 286.454,03 euros.

Per la representació de la mercantil consumidora es va interposar demanda demanant la nul·litat, o subsidiàriament l’anul·labilitat, del contracte subscrit. En concret, fonamentava la seva pretensió en l’absència o error en el consentiment, dol, vulneració dels drets dels consumidors i usuaris, i conflicte d’interessos entre l’entitat financera i la demandant.

Subsidiàriament, demanava que es declarés la resolució del contracte per l’incompliment de la demandada de les seves obligacions contractuals de diligència, lleialtat i informació, i incompliment de la seva obligació d’assessorar i informar en la compra del producte objecte del litigi.

En primera instància el Jutjat núm. 7 de Palència va estimar l’acció d’anul·labilitat del contracte de permuta financera subscrit, acceptant l’error en el consentiment, essencial i excusable, havent de procedir les parts a la recíproca restitució de les liquidacions practicades a conseqüència de l’aplicació del contracte declarat nul. A més, en opinió del Magistrat Jutge, no es va complir amb l’estàndard mínim d’informació, al no haver-se explicat de manera clara el préstec al qual suposadament es vincula l’operació, ni com opera la cobertura del risc de pujada de tipus d’interès, ni tampoc quins són els elevats riscos que assumeix el client.

En segona instància es va declarar caducada l’acció d’anul·labilitat per error de vici en el consentiment donat el transcurs de 4 anys des de la primera liquidació, la qual cosa va causar que la mercantil consumidora interposés l’esmentat recurs de cassació.

S’addueix en la demanda que el termini de l’acció ha de computar-se des de la consumació del contracte, la qual cosa en el cas d’actuacions va ser l’11 d’octubre de 2012, data de l’última liquidació.

Doncs bé, la Sala civil del TS, en el fonament de dret quart de la recent sentència,
recorda que l’específica qüestió relativa al còmput del termini de l’acció d’anul·labilitat per vicis del consentiment en els contractes de swaps, en el seu moment controvertida, ja ha estat definitivament resolta per l’Alt Tribunal en el seu STS 89/2018, de 19 de febrer.

“En els contractes de swaps o ‘cobertura d’hipoteca’ no hi ha consumació del contracte fins que no es produeix l’esgotament o l’extinció de la relació contractual, per ser llavors quan té lloc el compliment de les prestacions per totes dues parts i l’efectiva producció de les conseqüències econòmiques del contracte. (…)

Així, estimant-se no transcorregut el termini de quatre anys entre la data de venciment del swap (11 d’octubre de 2012) i la interposició de la demanda (11 de juny de 2016), segons el parer del TS, en el cas d’actuacions, “s’ha infringit el que es disposa en l’art. 1301 del CC en la seva aplicació per l’AP, la qual cosa condueix al fet que el recurs de cassació hagi de ser estimat”.

Com es desprèn de línies anteriors, la Sala civil del TS estima el recurs de cassació
interposat per la mercantil consumidora, deixa sense efecte la sentència dictada per la Secció Primera de l’AP de Palència i confirma la sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 de Palència, mentre va estimar la demanda formulada, rebutjant els arguments de l’entitat bancària demandada.