Please rotate
your device

Categoria: Sense categoria

El Tribunal Constitucional anul·la la plusvàlua municipal, definitiu?

Posted on by Raich & López Royo

Denominem habitualment “plusvàlua municipal” a l’Impost sobre l’Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (“IVVTNU”) desenvolupat en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març). Mitjançant aquest impost els Municipis recaptaven sobre les transmissions d’immobles gravant l’increment de valor que s’havia produït en la part del terreny durant els anys de tinença d’aquest.

El Tribunal Constitucional ha publicat una nota anticipant la pròxima Sentència que emetrà resolent una qüestió d’incostitucionalitat plantejada pel TSJ d’Andalusia. Queda pendent conèixer tots els detalls d’aquesta Sentència i, per tant, quin serà l’abast i efectivitat definitiu.

De moment el TC ha avançat que “són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment.

Aquesta era una crítica que es feia històricament al precepte ja que el mètode de càlcul de la Base Imposable poc tenia a veure amb l’augment real del valor de l’immoble i, per tant, no reflecteix “capacitat econòmica” (article 31 Constitució) del contribuent.

Caldrà esperar a la part dispositiva completa per a poder determinar amb exactitud quines possibilitats haurà de recurs a partir d’ara i quina possibilitat tindran els contribuents de reclamar les plusvàlues pagades en aquests últims 4 anys.

Quedem a l’espera de poder accedir a la Sentència definitiva i els mantindrem informats una vegada hàgim analitzat les possibilitats de recurs que es derivin d’aquesta.

Causa de dissolució per desequilibri patrimonial en el context de la pandèmia del Covid-19

Posted on by Raich & López Royo

D’acord amb l’Article 363.1.e) del Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital:

“Article 363. Causes de dissolució.

1. La societat de capital haurà de dissoldre’s:

(…) e) Per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, a no ser que aquest s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs. (…)”

En aquests casos s’estableix un règim sancionador de responsabilitat pels administradors de les empreses que entrin en aquesta situació y no prenguin les mesures necessàries per a restablir l’equilibri patrimonial de la companyia o acordin la liquidació de la societat.

En el context de la pandèmia es van prendre mesures a través de la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front al COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, per la qual, entre altres mesures, se suspenia l’aplicació de la causa de dissolució per pèrdues acumulades anteriorment esmentada.

En l’exercici 2020 no es pendran en consideració les pèrdues produïdes en el mateix per a determinar la concurrència de la causa de dissolució per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.

En l’exercici 2021, si s’apreciessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, haurà de convocar-se pels administradors o podrà solicitar-se per a qualsevol soci en el termini de 2 mesos a comptar des del tancament de l’exercici, la celebració de la junta general per a procedir a la dissolució de la societat, tret que s’augmenti o es redueixi el capital en la mesura suficient.

De la literitat de la norma sorgien diverses interpretacions que recentment s’han aclarit mitjançant la consulta evacuada pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, aclarint que les pèrdues de 2020 si que han d’integrar-se en els fons propis a efectes de calcular el desequilibri patrimonial de l’exercici 2021.

Per tant, a efectes pràctics la suspensió que pretenia aquesta norma ja ha acabat i cal analitzar els possibles desequilibris patrimonials novament.

Si bé encara hi hauria la possiblitat de que el Govern introduís alguna mesura que prorrogués aquestes mesures de nou, recomanem fer una revisió de l’equilibri patrimonial de les empreses com més aviat millor i abans de que finalitzi l’exercici 2021.

Nova llei sobre persones en situació de discapacitat

Posted on by Raich & López Royo

Recentment ha entrat en vigor la Llei 8/2021 que regula els drets de les persones en situació de discapacitat.

Entre altres mesures, la nova llei introdueix nous criteris per preservar millor els drets de les persones amb discapacitat promovent la seva plena inclusió en la societat.

Precisament, la denominació tradicional “tutela” es substitueix per “suports”, un terme menys estigmatitzador i que abasta un ampli contingut en quant a la prestació de l’ajuda necessària que cada cas i situació concreta requereix.

En aquest sentit, destaca la importància que aquesta nova norma atorga als desitjos, preferències i respecte de la personalitat de totes les persones que la seva salut mental o física exigeix “mesures de suport” per l’exercici dels seus drets.

En conseqüència, d’ara endavant les persones designades per l’autoritat judicial (o en alguns casos mitjançant escriptura pública) encarregades de proporcionar aquestes mesures de suport, hauran de tenir especial consideració a la voluntat, desitjos i preferències de les persones a les qui presten ajuda.

No obstant això, l’aplicació del nou text legal planteja un dubte: què succeeix amb les persones que ja han estat incapacitades en processos anteriors a l’entrada en vigor de la nova llei?

Per a abordar aquestes situacions la pròpia llei preveu diferents disposicions, de les que destaquem les següents conclusions.

Les persones que es trobin incapacitades en qualsevol de les diferents modalitats que preveia l’anterior norma, han de sol·licitar de l’autoritat judicial la revisió de les mesures, és a dir, revisar la incapacitació que va ser acordada abans de que entrés en vigor el nou text legal.

De no instar aquesta revisió per a adaptar les antigues mesures a la nova llei, s’instarà per l’autoritat judicial d’ofici o a petició del Ministeri Fiscal en un termini màxim de tres anys.

Per tot això, des de Raich & López Royo recomanem iniciar la revisió de les mesures adoptades sota la legislació anterior per a  poder-les adaptar com més aviat millor a la nova norma i propiciar així una millor garantia dels drets de les persones en situació de discapacitat.

L’aprovació de la remuneració als administradors

Posted on by Raich & López Royo

Dues són les qüestions principals que analitza el Tribunal Suprem, en la sentència de 13 de maig de 2021; si és possible aprovar la retribució de l’administrador en un moment diferent a l’inici de l’exercici i si aplica el deure d’abstenció per conflicte d’interessos a un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal.

Quant a la primera qüestió, hem de contextualitzar que l’acord impugnat i que tracta l’assignació a l’Administradora d’una retribució corresponent a l’exercici de 2015 es va adoptar el dia 16 de desembre de 2015, pràcticament esgotat el referit exercici.

En primera instància el jutjat mercantil estima la impugnació d’aquest acord, perquè aprecia que la junta de 16 de desembre de 2015 no podia fixar la retribució amb caràcter retroactiu per a aquest exercici 2015. No obstant això, el Tribunal Suprem raona de manera contrària, quan resol que “la fixació inicial no necessàriament ha de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar”, així com “el rellevant és que la junta presti la seva autorització o conformitat durant aquest exercici”. Per això, entén possible que es fixi la retribució de l’administrador durant l’exercici social, sense necessitat de que aquesta tingui lloc a l’inici d’aquest.

Quant a la segona qüestió, aquesta és, si un soci persona jurídica amb dret a vot que té com a sòcia única a qui és, alhora, l’administradora única i alhora directora general de la societat principal, ha d’abstenir-se de votar en l’aprovació de la seva remuneració, la sentència de l’Audiència estableix que “existeix un conflicte d’interès en la Senyora Lucía com a sòcia perquè l’acord ara impugnat li “concedeix un dret”, per la qual cosa, de conformitat amb el que es preveu en l’article 190.1.c TRLSC no podia exercir el seu dret a vot a través de AYSEL INVESTMENT, S.L.U. (societat de la qual Lucía és sòcia única) i, en deduir les seves participacions en el capital social pel còmput de la majoria no s’hauria adoptat l’acord”.

El Tribunal Suprem reafirma el pronunciament de l’Audiència en quant a l’extensió del deure d’abstenció de la societat AYSEL. Resolt l’Alt Tribunal que en el present cas no concorre pròpiament el supòsit de la lletra c) de l’article 190.1 LSC – aquest és, que el soci no podrà exercitar el dret de vot corresponent a les seves accions o participacions quan es tracti d’adoptar un acord que tingui per objecte alliberar-li d’una obligació o concedir-li un dret – perquè “la concessió de drets o l’extinció d’obligacions s’han de sotmetre al deure d’abstenció quan se situïn en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat. L’aprovació del sou que com a directora general ha cobrat l’administradora en aquest exercici 2015 i en els tres anteriors, és una qüestió que està més enllà del pur àmbit del contracte de societat.”

No obstant això entén d’aplicació l’article 190.3 LSC, que reverteix la càrrega de la prova a la demandada. En aquest sentit, entén no provada la falta de lesió de l’interès social i la raonabilitat de l’acord, perquè l’augment de sou no es correspon amb l’assumpció de noves responsabilitats com a directora general doncs aquestes, entén el Tribunal, se solapen amb les d’Administradora.

L’extinció de l’arrendament després de l’adjudicació hipotecària

Posted on by Raich & López Royo

Després de les sentències contradictòries en primera i segona instància es pronuncia el Tribunal Suprem, a la seva Sentència d’1 de març de 2021, sobre si la venta forçosa de la finca arrendada implica l’extinció de l’arrendament.

Com diu l’alt Tribunal, el cas requereix resoldre si, “adjudicada a la SAREB la propietat de l’habitatge arrendat en un procediment d’execució hipotecària, és possible considerar vigent un vincle contractual arrendatici entre l’entitat actora i els demandats, de tal manera que justifiqués una pretensió pecuniària de reclamació de les rendes d’un subsistent contracte de lloguer d’habitatge; o si, per contra, es troben els demandats, després de l’adjudicació de l’habitatge a l’entitat actora i extingit l’arrendament concertat amb l’anterior propietari, en situació de precari, posseint l’habitatge litigiós per mera condescendència del seu nou titular, al quedar extingit ipso iure el contracte d’arrendament que constituïa el títol justificant de l’ocupació de la cosa arrendada pels demandats i del qual naixia, com a justa contraprestació, el dret a la percepció del preu del lloguer”.

És la interpretació de l’article 13.1 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), amb les seves modificacions per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges i el Reial Decret Llei 7/2019, d’1 de març de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, la que suscita la controvèrsia jurídica, article que estableix que “si durant la durada del contracte el dret d’arrendador quedés resolt per alienació forçosa derivada d’una execució hipotecària, quedarà extingit l’arrendament”.

En el present cas, el Tribunal Suprem entén extingit el contracte i, amb això, la possibilitat de l’actora per a fundar la demanda de reclamació de les rendes en aquest contracte.

Quant a la justificació, el Tribunal dicta la seva sentència en base a la redacció de la LAU aplicable al contracte d’arrendament en qüestió, doncs aplica la redacció modificada per la Llei 4/2013 i no la més actual, aquesta és, la duta a terme pel Reial Decret Llei 7/2019. Això és important perquè, com recorda el Tribunal:

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 26 de novembre (entrada en vigor de la LAU actual) i el 5 de juny de 2013, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats entre el dia 6 de juny de 2013 i el dia 5 de març de 2019, davant un procediment d’execució hipotecària s’entendrà extingit el contracte.

Per a aquells contractes d’arrendament formalitzats posteriorment al 6 de març de 2019, davant una execució hipotecària l’arrendatari tindrà dret a continuar en l’arrendament fins que es compleixin cinc anys o set anys respectivament, és a dir, no s’extingeix el contracte fins complert el període mínim d’arrendament.

Principals novetats fiscals introduïdes per la Llei 11/2021, del 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal

Posted on by Raich & López Royo

El 10 de juliol de 2021, es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, pel que s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc.

Si bé es tracta d’una norma “òmnibus” i que afecta a gran nombre d’impostos en aspectes molt diversos, destaquem les següents que considerem que poden ser de major interès i rellevància:

1.- Modificació de la regulació dels efectes de canvis de residència fiscal.

Entre altres modificacions que ajusten aquest règim, la modificació més rellevant en el cas de canvi de residència d’una entitat a un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu amb acord, és que se substitueix el règim existent d’ajornament fins el moment de la transmissió a tercers, per un règim de fraccionament per cinquenes parts anuals iguals.

2.- Modificació del règim aplicable a les SICAVS

Amb efectes a partir del 2022, s’endureixen alguns requisits perquè les SICAVS puguin aplicar el gravamen de l’1 per cent:

  • Únicament computaran per al compliment del requisit d’existència de 100 accionistes aquells que siguin titulars d’accions per un import de valor liquidatiu a data d’adquisició igual o superior a 2.500 euros ( o 12.500 en SICAVS per compartiments).
  • Aquests requisits s’han de mantenir durant tres quartes parts del període impositiu.

S’estableix un règim transitori per als socis d’aquelles SICAVS que es vagin a dissoldre:

  • Quedaran exemptes de tributació per Operacions Societàries.
  • Queda diferit el guany patrimonial d’ IRPF si es reinverteix en un altre SICAV que compleixi amb els nous requisits establerts.

3.-  Modificació de la regulació d’imputació de rendes positives obtingudes per entitats no residents i establiments permanents en el règim especial de transparència fiscal internacional.

Es modifica l’article 100 de la LIS per a adaptar la seva regulació a la Directiva 2016/1164.

La imputació de rendes que es produeix dins del règim de transparència fiscal afectarà no només a les obtingudes per entitats participades pel contribuent sinó també a les obtingudes pels seus establiments permanents a l’estranger.

A més, s’afegeixen diversos tipus de renda susceptibles de ser objecte d’imputació en aquest règim que no estaven recollits fins ara, com les derivades d’operacions d’arrendament financer, activitats d’assegurances, bancàries i altres activitats financeres, així com certes operacions sobre béns i serveis realitzats amb persones o entitats vinculades en les quals l’entitat no resident o establiment afegeix un valor econòmic escàs o nul.

4.- Transmissions de béns a títol lucratiu derivades de contractes o pactes successoris amb efectes presents.

S’impedeix una actualització dels valors i dates d’adquisició de l’element adquirit en adquisicions lucratives per causa de mort derivades de pactes successoris amb efectes de present en què el beneficiari d’aquests transmeti abans de cinc anys des de la celebració del pacte o de la defunció del causant.

5.- Recàrrecs per presentació de declaració o autoliquidació extemporània sense requeriment previ (article 27 LGT)

Es redueixen els percentatges de recàrrec. Seran d’un 1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard amb què es presenti l’autoliquidació o declaració. Transcorreguts 12 mesos, el recàrrec serà del 15%.

S’estableix un sistema d’exoneració per a la regularització d’uns fets ja regularitzats per l’Administració respecte a una declaració o autoliquidació d’un altre període impositiu, si concorren determinades circumstàncies.

6.- Sancions per limitació de pagaments en efectiu.

Es redueix el límit general de pagaments en efectiu de 2.500 a 1.000 euros (10.000 euros per no residents). També es modifica el règim sancionador relatiu a aquesta infracció.

Novetats aprovades pel Reial Decret Llei 5/2021, de 12 de març, de mesuresextraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19

Posted on by Raich & López Royo

I.- NOVETATS EN MATÈRIA CONCURSAL MÉS RELLEVANTS

SOL·LICITUD DE LA DECLARACIÓ DE CONCURS

Fins al 31 de desembre de 2021 inclòs, el deutor que es trobi en estat d’insolvència
no té el deure de sol·licitar la declaració de concurs, hagi o no comunicat al jutjat
competent l’obertura de negociacions amb els creditors per a aconseguir un acord de refinançament, un acord extrajudicial de pagaments o adhesions a una proposta anticipada de conveni.

EXTENSIÓ DE TERMINI PER A RENEGOCIACIÓ

Fins al 31 de desembre de 2021 el concursat podrà presentar proposta de modificació del conveni o acord de refinançament o, en el cas de l’acord de refinançament, presentar un nou.

II.- AJUDES A EMPRESES I AUTÒNOMS

LÍNIA COVID D’AJUDES DIRECTES A AUTÒNOMS I EMPRESES

Es crea la Línia Covid d’ajudes directes a autònoms i empreses per al suport a la solvència i reducció de l’endeutament del sector privat.

Termes de l’ajuda

A. DESTINATARIS

Empreses no financeres i autònoms més afectats per la pandèmia que tinguin el seu domicili fiscal en territori espanyol o, si es tracta d’entitats no residents no financeres, que operin a Espanya a través d’establiment permanent.

Adscrits als sectors que defineix l’Annex I del RDL 5/2021.

Volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració en l’IVA o tribut indirecte equivalent en 2020 hagi caigut més d’un 30% respecte a 2019.

Empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en l’IRPF i
adscrits als sectors definits en l’Annex I del RDL 5/2021.

Per al cas de grups consolidats que tributin en l’ IS en règim de tributació consolidada, s’entendrà com a destinatari el citat grup com un contribuent únic i, no cadascuna de les entitats que l’integra, per la qual cosa el volum d’operacions a considerar per a determinar la caiguda de l’activitat serà el resultat de sumar tots els volums d’operacions de les entitats que conformen el grup.

No seran destinataris els empresaris o professionals que complissin els anteriors requisits i que, en la declaració de l’IRPF corresponent a 2019 hagin declarat un resultat net negatiu per les activitats econòmiques en les quals hagués aplicat el mètode d’estimació directa per a la seva determinació o, en el seu cas, hagi resultat negativa en aquest exercici la base imposable de l’ IS o de l’Impost de la Renda de no Residents, abans de l’aplicació de la reserva de capitalització i compensació de bases imposables negatives.

S’haurà de complir amb els requisits establerts en el punt iv posterior.

B. CARÀCTER I DESTÍ DE L’AJUDA
De caràcter finalista i s’hauran d’emprar per a satisfer el deute i realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers o no financers, així com costos fixos incorreguts pels autònoms i empreses elegibles.

C. DOTACIÓ DE LA LÍNIA COVID

7.000 milions d’euros.

LÍNIA PER A LA REESTRUCTURACIÓ DE DEUTE FINANCER COVID

S’introdueixen mesures de suport públic i, s’introdueix un Codi de Bones Pràctiques que, entre altres aspectes, fomenti la coordinació d’entitats financeres en l’adopció de mesures que contribueixin a reforçar la solvència de les empreses i autònoms amb domicili social a Espanya que travessin un desequilibri patrimonial temporal, a conseqüència de la caiguda dels seus ingressos derivada de la pandèmia de la COVID-19.

A. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Empreses i autònoms amb seu social a Espanya que hagin subscrit operacions de finançament amb aval públic, que s’haguessin concedit per les entitats de crèdit o per qualsevol altra entitat supervisada pel Banc d’Espanya entre 17 de març de 2020 i la data de publicació del RDL 5/2021.

A més l’empresa o autònom haurà d’haver sol·licitat prèviament a les entitats financeres i, aquestes haver comunicat la formalització a ICO les mesures d’ampliació de terminis i mancances recollides en l’RDL 34/2020.

Altres requisits a complir s’establiran per Acord de Consell de Ministres.

S’haurà de complir amb els requisits establerts en el punt iv posterior.

B. DOTACIÓ

3.000 milions d’euros.

C. CODI DE BONES PRÀCTIQUES

S’aprovarà mitjançant Acord de Consell de Ministres un Codi de Bones Pràctiques d’adhesió voluntària per part de les entitats de crèdit.

FONS DE RECAPITALITZACIÓ D’EMPRESES AFECTADES PER COVID

El Fons de Recapitalització d’Empreses afectades per COVID té per objecte aportar suport públic temporal sota criteris de rendibilitat, risc i impacte en desenvolupament sostenible, per a reforçar la solvència de les empreses amb seu social a Espanya, els criteris d’elegibilitat de la qual es determinessin per Acord de Consell de Ministres.

La dotació del fons ascendeix a 1.000 milions d’euros.

Així mateix, hauran de complir-se pels destinataris els requisits inclosos en el punt iv posterior.

CONDICIONS ADDICIONALS D’ELEGIBILITAT D’EMPRESES I AUTÒNOMS

No haver estat condemnat per sentència ferma a la pena de pèrdua de possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques o, per altres delictes com a prevaricació o suborn.

No haver donat lloc per causa culpable a la resolució ferma de contractes subscrits amb l’Administració.

Estar al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions o ajudes públiques i, al corrent de compliment d’obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social.

No haver sol·licitat concurs voluntari o haver estat declarat insolvent en un procediment o en concurs (tret que en aquest hagi adquirit l’eficàcia un conveni, no estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitat sense que hagi conclòs el període d’inhabilitació fixat).

No tenir residència fiscal en un país o territori qualificat de paradís fiscal.

A més, els destinataris assumeixen:

Mantenir l’activitat corresponent a les ajudes fins a juny de 2022.

No repartir dividends durant 2021 i 2022.
No acordar increments de la retribució de l’alta direcció durant 2 anys des de l’aplicació d’alguna de les mesures.

Codi de bones pràctiques

Posted on by Raich & López Royo

El Consell de Ministres va aprovar en data 11 de maig de 2021 el Codi de Bones Pràctiques per al marc de renegociació per a clients amb finançament avalat previst en el Reial Decret Llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.
El Codi de Bones Pràctiques desenvolupa el citat Decret i preveu, entre altres extrems, un nou ajornament del venciment dels crèdits ICO.

ADHESIÓ AL CODI DE BONES PRÀCTIQUES

Les entitats financeres que s’haguessin beneficiat dels avals lliurats a l’empara dels
Reials Decrets Llei 8/2020 de 17 de març i 25/2020, de 3 de juliol compten amb el termini d’un mes per a comunicar la seva adhesió al Codi de Bones Pràctiques, termini que va tenir com dies a quo el dia 12 de maig i que finalitza a les 24:00h del 12 de juny. El procediment per a la comunicació de l’adhesió es troba regulat en la Resolució de 12 de maig de 2021, publicada ja en la pàgina web de la Secretaria General del Tresor.[1] La Secretaria publicarà, una vegada acabat el termini establert, els noms de les entitats adherides al Codi, així com el d’aquelles
que no ho han fet.

EXTENSIÓ DEL TERMINI DE VENCIMENT DELS AVALS I LES SEVES CONDICIONS

La nova extensió del termini de venciment dels avals resulta d’aplicació únicament a aquelles entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques. Aquesta adhesió al Codi comporta, per a aquestes entitats, l’obligació d’ampliar els venciments, sempre que el deutor compleixi uns certs requisits d’elegibilitat, determinats tant en el mateix Acord (Annex II) com en el Reial Decret Llei 5/2021 (Disposició addicional quarta).

Destaquem alguns d’aquests requisits com ho són la inexistència de mora, que el deutor no es trobi en un procediment concursal, que la sol·licitud del deutor no s’hagi fet més tard del 15 d’octubre del present any o que la facturació hagi caigut un mínim del 30% en 2020 respecte a 2019.

Sobre el requisit referit a la caiguda del nivell de facturació, sembla ser aquest l’únic requisit que el deutor pot no complir i continuar gaudint de l’ajornament, sense perjudici que aquest incompliment comporta la falta d’obligació per part de l’entitat financera de concedir l’extensió. En aquest cas, aquesta extensió del venciment podrà ser acordada voluntàriament entre les parts.

Tant per a aquells deutors que rebin un import d’ajuda pública igual o inferior a 1.800.000 euros com per a aquells deutors que rebin un import superior a 1.800.000 euros es preveu un període addicional màxim de 2 anys si l’operació ja ha estat objecte d’extensió de termini i de 5 anys quan no hagi estat així.
Finalment, és important destacar que els costos són invariables per als deutors de menys de 1,8 milions, és a dir, s’aplica la mateixa comissió que tenia l’operació abans de l’operació d’extensió del venciment. No obstant, els costos pugen per als deutors de més de 1,8 milions d’euros.

Els costos de connexió a internet assumits pel teletreballador en 2020 no poden ser considerades despeses deduïbles

Posted on by Raich & López Royo

La Direcció General de Tributs, a través de la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques, ha declarat, en la seva recent consulta vinculant de 28 de maig de 2021 que, els costos de connexió a Internet assumits pel teletreballador en 2020 no poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball.

Qüestió plantejada

La consultant manifesta que, durant 2020, ha teletreballat des de casa seva, havent-li facilitat l’empresa l’ordinador i el monitor, havent de costejar la treballadora les despeses de connexió a internet.

Es pregunta el següent: les referides despeses poden ser considerades despeses deduïbles per a la determinació dels seus rendiments nets de treball?

Normativa aplicable

La Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques (organisme integrat en la Direcció General de Tributs) al·ludeix a l’art. 19.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a la resolució de la consulta:

“Tindran la consideració de despeses deduïbles exclusivament els següents:

a) Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

b) Les detraccions per drets passius.

c) Les cotitzacions als col·legis d’orfes o entitats similars.

d) Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, i amb el límit que reglamentàriament s’estableixi.

e) Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.

f) En concepte d’altres despeses diferents de les anteriors, 2.000 euros anuals. (…)

Amb tot això, reconeix la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques que, d’acord amb el precepte esmentat anteriorment, “les despeses referides per la consultant no tindrien la naturalesa de despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net del treball, al no estar incloses aquestes despeses dins de les despeses deduïbles que el referit article estableix d’una forma taxativa”.

A més, segons el parer d’aquest organisme, l’import genèric de 2.000 euros anuals previst en l’apartat f) del reiterat precepte, “es realitza amb l’objectiu d’incloure en ell aquelles despeses de difícil especificació, quantificació o justificació o no inclosos en els expressament establerts en el citat art. 19 de la Llei de l’Impost, que corresponen directament o indirectament a l’obtenció dels rendiments de treball”.

El Suprem anul·la un SWAP: Caixa Espanya no va informar la seva clienta dels riscos que realment assumia

Posted on by sevenapp

“D’haver conegut les característiques essencials del producte contractat i els riscos inherents a aquest, no l’hauria subscrit”. És el pronunciament del Magistrat-Jutge de la Sala civil del Tribunal Suprem en la seva recent Sentència de 18 de maig de 2021, que resol el recurs de cassació interposat per la mercantil que va contractar el swap.

Al novembre de 2007, la mercantil consumidora va subscriure un contracte denominat “Collar coste Cero con Barrera Forward Desactivante del Cap”, que constituïa una permuta financera, amb un import nominal de 4.000.000 d’euros. Des de la liquidació corresponent a gener de 2010 i fins a la data de venciment, totes les liquidacions van resultar negatives per al client i positives per al banc, resultant un saldo final a favor d’aquest últim de 286.454,03 euros.

Per la representació de la mercantil consumidora es va interposar demanda demanant la nul·litat, o subsidiàriament l’anul·labilitat, del contracte subscrit. En concret, fonamentava la seva pretensió en l’absència o error en el consentiment, dol, vulneració dels drets dels consumidors i usuaris, i conflicte d’interessos entre l’entitat financera i la demandant.

Subsidiàriament, demanava que es declarés la resolució del contracte per l’incompliment de la demandada de les seves obligacions contractuals de diligència, lleialtat i informació, i incompliment de la seva obligació d’assessorar i informar en la compra del producte objecte del litigi.

En primera instància el Jutjat núm. 7 de Palència va estimar l’acció d’anul·labilitat del contracte de permuta financera subscrit, acceptant l’error en el consentiment, essencial i excusable, havent de procedir les parts a la recíproca restitució de les liquidacions practicades a conseqüència de l’aplicació del contracte declarat nul. A més, en opinió del Magistrat Jutge, no es va complir amb l’estàndard mínim d’informació, al no haver-se explicat de manera clara el préstec al qual suposadament es vincula l’operació, ni com opera la cobertura del risc de pujada de tipus d’interès, ni tampoc quins són els elevats riscos que assumeix el client.

En segona instància es va declarar caducada l’acció d’anul·labilitat per error de vici en el consentiment donat el transcurs de 4 anys des de la primera liquidació, la qual cosa va causar que la mercantil consumidora interposés l’esmentat recurs de cassació.

S’addueix en la demanda que el termini de l’acció ha de computar-se des de la consumació del contracte, la qual cosa en el cas d’actuacions va ser l’11 d’octubre de 2012, data de l’última liquidació.

Doncs bé, la Sala civil del TS, en el fonament de dret quart de la recent sentència,
recorda que l’específica qüestió relativa al còmput del termini de l’acció d’anul·labilitat per vicis del consentiment en els contractes de swaps, en el seu moment controvertida, ja ha estat definitivament resolta per l’Alt Tribunal en el seu STS 89/2018, de 19 de febrer.

“En els contractes de swaps o ‘cobertura d’hipoteca’ no hi ha consumació del contracte fins que no es produeix l’esgotament o l’extinció de la relació contractual, per ser llavors quan té lloc el compliment de les prestacions per totes dues parts i l’efectiva producció de les conseqüències econòmiques del contracte. (…)

Així, estimant-se no transcorregut el termini de quatre anys entre la data de venciment del swap (11 d’octubre de 2012) i la interposició de la demanda (11 de juny de 2016), segons el parer del TS, en el cas d’actuacions, “s’ha infringit el que es disposa en l’art. 1301 del CC en la seva aplicació per l’AP, la qual cosa condueix al fet que el recurs de cassació hagi de ser estimat”.

Com es desprèn de línies anteriors, la Sala civil del TS estima el recurs de cassació
interposat per la mercantil consumidora, deixa sense efecte la sentència dictada per la Secció Primera de l’AP de Palència i confirma la sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 de Palència, mentre va estimar la demanda formulada, rebutjant els arguments de l’entitat bancària demandada.